On estem

On estem
Per als desubicats i desubicades

dimarts, 24 / novembre / 2009

Problemeta informatic




Hola xics i xiques! tenim l'ordinador trencat amb la qual cosa, almenys estarem una setmana mes sense actualitzar el blog. Sobretot perque dema se n'anem a Santa Fe (Nuevo Mexico) per a passar les vacances del dia d'accio de gracies (Thanksgiving) i no l'arreglarem fins a que tornem.
Vos convide a que mireu per internet que celebren els americans aquest dia. A nosaltres el que mes ens importa es menjar-nos el tito i tot el que toca. A vore si ens fem amb la receptes i quan ens instal.lem a Valencia fem un sopar a l'americana.
Be, a banda del menjar, fa temps que tenim ganes d'anar a Santa Fe. Tot el mon ens ha parlat molt be d'aquesta ciutat. Personalment, el que mes m'interesa es vore l'empremta de la historia perque Santa Fe fou espanyola fins el 1810.
Ja vos contarem el viatge quan tornem. No tinc mes temps, els bitxets em reclamen!
Have a happy Thanksgiving!





diumenge, 15 / novembre / 2009

Nuggets-Lakers







Aquest hivern promet ser molt més dur que el de l’any passat. La gent ja ens deia que l’hivern passat no havia sigut molt normal, que havia nevat poc a Denver. Enguany ja hem tingut dos nevades fortes. La segon ha estat aquest cap de setmana. Llàstima que no caiguera entre setmana per a no fer classes, hehehe.
Vos deixem una foto del nostre carrer, tot blanquet. Ara ja està eixint el sol. És el que te Denver: neva però de seguida ix el sol. De fet, els de Colorado presumeixen de tindre 360 dies de sol a l’any.

Deixant el tema meteorològic, la gran notícia d’aquesta setmana és que hem anat a un partit de l’NBA, els Nuggets de Denver VS els Lakers de Los Angeles. Quin partidàs!!! Tothom sap que ací més que esport fan espectacle, i al partit de divendres passat ho varem comprovar: pantalles per tot arreu, música, la mascota ballant, animadores, saltimbanquis, fins i tot, els jugadors es claven en el seu paper i actuen quan la gent ho reclama.
A les grades els fans d’uns i d’altres es picaven però amb gràcia, salvant alguna excepció, clar, sempre n’hi ha d’excepcions.
El resultat fou 105-77 a favor dels Nuggets. Als darrers cinc minuts de partit el resultat ja estava clar i els fans dels Lakers començaren a deixar l’estadi mentre els fans dels Nuggets es burlaven i els deien “byeeee”.
La llàstima fou que Gasol estava lesionat i no el poguérem vore. A l’Abril tornen i intentarem anar per a vore a Pau Gasol però amb una quadribarrada per a que ens vega bé.

El demés va tot bé com sempre. Aquest any estem que se n’eixim. Ja vos direm en quina web podeu vore alguna pintura de Laura. (Laura: la mestra te web i vol penjar alguna pintura meua, ja voreu que risa). Ramon ja ha rebut alguna patadeta al Taekwondo també.

I res, vos deixem que volem celebrar els 4 anys i 10 mesos de difícil convivència. Resistirem!!!

Pd.: A la Yesu que sempre ens deixa missatges que ens lliguen a la terreta li volem dir MOLTISSIMES FELICITATS I ENHORABONA PER TINDRE UNA XIQUETA TAN GUAPA! BENVINGUDA GARA!
(ara si que ens muntem una escola i obrim el termini de matrícules ja. De fet, ja no tenim places amb tantes xiquets com estan venint)

dissabte, 7 / novembre / 2009

Xicotetes diferències entre ací i allí VI











- A molts edificis d'apartaments hi ha rentadores i eixugadores comunitàries, normalment a la planta baixa o sòtan.

- La connexió wifi a internet està generalitzada: bars, bugaderies, centres comercials, etc.

- Al motorista que et porta el menjar a casa li has de deixar també una propina d'entre un 15 o 20% del compte.
- En alguns bars et fan descompte si eres del veïnat. A nosaltres ens el fan en el bar que del costat de casa.
- En algunes carreteres, el carril de l'esquerra està reservat per a cotxes que porten més d'una persona. Imagineu-se com usen el cotxe ací que han d'incentivar que la gent compartisca vehicle. A més, si et botes la norma tens una multa de més de 300$.

- Tot els dolços, caramels i pastissos estan molt més dolços que a la nostra terra. De fet, ens han dit que utilitzen un edulcorant que està prohibit a Europa. No recordem el nom però ja el buscarem.

- Per als aniversaris de xiquets i xiquetes el més habitual no són els típics sandwich de Nocilla o els ganxitos. Ací els pares compren cup-cakes que són com una magdalena amb xocolata o crema. Realment asquerós, no s'imagineu una magdalena com les nostres perquè no tenen el mateix sabor.

- Es pot comprar marihuana legal per a ús mèdic. De fet n'hi ha un munt de botigues on en venen però has de tindre un carnet que t'ha de fer algun metge per una malaltia després de pagar-li entre 150-300$. Com sempre, feta la llei, feta la trampa. Alguns aconsegueixen el carnet per ximpleries.
El preu de la marihuana en aquestes botigues és un poc més alt que al mercat negre però de millor qualitat.
En aquest tema són molt hipòcrites perquè per exemple està prohibit plantar als balcons....es a dir, no està penalitzat fumar amb carnet, no està perseguit fumar il·legalment però no plantes on ho vega la gent, fes-ho tot d'amagat.

- Quan vas conduïnt i escoltes unes sirenes de bombers, policia o ambulància, t'han de quedar parat.

diumenge, 1 / novembre / 2009

Aquesta setmana







Una setmana de fàcil resum: treballar poc i descansar molt. Després de 9 dies de vacances tornarem el dilluns a classe. Però dimecres ja no treballarem perquè tancaren l'escola per una tormenta de neu...i dijous continua tancada. Així dona gust treballar! El divendres festa de Halloween amb els xiquets i cap de setmana relaxat entre cervesetes i pel·lícules. Avui diumenge, partideta de billar a la planta baixa de casa. Es pot demanar una setmana millor? clar, podríem estar a una illa perduda però ens conformarem amb el fred de Denver. Per cert, les muntanyes estan precioses.
Vos deixem unes fotos de la nevada i de Cleopatra i el Fantasma de l'òpera. Ja vos enviarem fotos de la "Classe del Terror" que muntarem a la classe de Laura i por on passà la meitat de l'escola. Espectacular i tot un èxit. Això si, no cobrarem entrada....donat l'èxit, l'any que ve ens ho pensarem.

dilluns, 26 / octubre / 2009

Road Trip to California











Hola a tots i totes! Com esteu? Nosaltres descansats després de 9 dies de vacances. Com sabeu hem fet un road trip des de Denver cap a California. Finalment traçarem el camí sobre la marxa. Primer de tot pararem a un poblet de Utah a fer la primera nit. Utah és un Estat molt conservador i influenciat pels mormons. Aquesta secta religiosa te com a prioritat la família basada en uns pilars masclistes on la dona no pot fer res més que criar fills i ningú no pot veure alcohol. Això si, nosaltres ens férem unes cervesetes sense que ningú ens diguera res. I malgrat els seus habitants, tot l’estat te uns paisatges impressionants.

Al dia següent enfilarem cap a Las Vegas (Nevada), pensàvem parar a la tornada però finalment ens venia millor d’anada. Quina ciutat tu! Més hortera impossible, el súmmum de la despesa per la despesa, del masclisme, de l’ostentació, del kisch. Ple de gent per totes bandes, els casinos infestats de ludòpates, llums per totes bandes, coses que vore per tots els costats, acabarem amb dolor de coll i saturats. La Laura cansada de tot acabà dient: “Vámonos al motel, esto es peor que el paseo marítimo de Cullera el dia 15 de agosto!!!” i se n’anàrem cansats físicament i mentalment.
I mireu si tenen cara que al motel un paperet ens recomanava estalviar energia i no encendre l’aire condicionat o moltes llums....però tindran morro!!! Si en eixa ciutat no cabia ni una llum més! En definitiva, una ciutat per a vore i no tornar.

Després de Las Vegas arribarem a San Diego, ja en l’estat de California. Aquesta ciutat llatina i cosmopolita ens va donar molt bona impressió, sobretot perquè hi havia molta gent jove i per suposat, te mar. Des d’ací veguérem el Pacífic, soparem una bona pasta italiana al barri nomenat “Little Italy”, passejarem pel port on n’hi ha ancorats diversos vaixells dels segles XVIII i XIX i agarrarem un ferry per a visitar l’illa de Coronado que està enfront de la badia.

La tercera parada fou Los Angeles. Ací ens quedarem en un motel en el centre de Hollywood que per a qui no ho sàpiga és un barri dins de Los Angeles. El nom d’estes ciutats ja denota glamour, artistes, limusines, etc, veritat? Doncs res d’això. Ja ens ho havien dit i ho podem confirmar, Los Angeles és una ciutat bruta, molt contaminada (fins el punt que hi ha dies que la radio aconsella no eixir al carrer) i amb un trànsit boig.
T’imagines d’una manera el passeig de la fama i el teatre Kodak on fan els Oscars i quan arribes et desil·lusiones ràpid. Xeeee, que el carrer on estan totes les estrelles al terra sembla l’avinguda del Cid!

De Los Angeles se n’anarem amb molt de gust i encararem el cotxe cap al nord i l’interior de California, cap al Sequoia National Park. Per a nosaltres el millor del viatge. De camí reservarem una cabana per telèfon amb la intenció de fer una barbacoa per la nit, comprarem tot pel camí. Quan arribarem la cabana que havíem reservat no tenia ni cuina ni barbacoa així que l’home ens oferí un altra que era un poc més cara però que tenia de tot. I pagà la pena! La cabana era normaleta però tenia una terrassa justet damunt d’un riu d’aigua braves i pedres enormes i redones. Espectacular! Passarem la millor nit del viatge fent-nos la barbacoa, mirant les estrelles i escoltant l’aigua del riu. Al matí següent visitarem el parc. Supose que podeu imaginar-vos la impressió que dona vore un bosc amb els arbres més grans del món. Com a prova tenim una pinya a casa que mesurarà dos pams de llarg. A més veguérem ossos i tot!!!! De fet, un d’ells atacà a Patrícia però no arribà a fer-li res. La xuleta es plantà davant de l’os a fer-li una foto i sembla que això no li agradà a l’animalet.
Bo, d’ací tornarem a desfer el camí que havíem fet i de tornada pararem a Arches National Park. Impressionant també, és un desert on l’erosió va fent figures impossibles en unes roques totalment roges.

En total, uns 4.956 km en 8 dies!!! Una cosa està clara, els Estats Units són molt grans i tenen moltes coses per a vore però el millor és la natura que conserva. Encara que han sigut moltes hores de cotxe ens ho hem passat molt bé i no hem parat de fer el tonto com ja és habitual en nosaltres. Ja vos ensenyarem més fotos i el diari del viatge que hem anat fent durant les hores de cotxe (amb dibuixos, papers pegats, tiquets de motel, etc.).

El nostre proper viatge és a finals de Novembre (per al pont d’Acció de Gràcies) quan se n’anem a Santa Fe, en Nuevo Mexico. Almenys està més prop, només a 5 horetes de Denver.

Per cert, si voleu vore més fotos les penjarem en el Facebook.

dimecres, 21 / octubre / 2009

Denver-California







Aci vos deixem unes fotos de Utah, del dessert de Sant Rafael i de l'Ocea Pacific....a vore quan veniu a vore-ho!

dissabte, 17 / octubre / 2009

Siempre quise ir a L.A.




Hola gentola! Com aneu? Lluís i jo acabem d'eixir d'un baret de fer-nos un desdijuni a l'americana: creïlles fregides, sandwich, coca-cola a mansalva, ketchup...I es que fa 12 dies que no fumem, ni un ni l'altre, i no podem parar de menjar. La veritat és que no parem de calfar-nos el cap perquè anem a engreixar per culpa de no fumar però l'altre dia arribarem a la conclusió de que no podem ser tant durs amb nosaltres mateix: primer deixarem de fumar i després ens ocuparem d'aprimar-nos. Imagineu-se el dia calfant-te el cap pel tabac i pel greix al mateix temps.
Ara estem esperant torn en una perruqueria molt moderna, nomes vos diré que estic asseguda en un cadira que te forma de sabata de tacó de lleopard i estic connectada a internet per wifi. N’hi ha 4 perruqueres amb el cos ple de tatuatges que semblen més go-gos que perruqueres.
El meu amic vol tallar-se el pèl i mentre estem fent temps per a que Ramon acabe de treballar, arribe Patrícia i els quatre enfilem el camí cap a Califòrnia. Ens perdrem uns 8 dies i travessarem Colorado, Utah, Nevada i California. Pensem vore tres parcs nacionals: Yosemite, Sequoia i Arches. I el millor: divendres que ve celebrarem l’aniversari de Ramon a Las Vegas!!!. S’ho imagineu? Celebrar el teu aniversari en una ciutat que t’has cansat de vore en el cine! Jo pense vestir-me de Sharon Stone en “Casino”.
Pel demés, ja ens heu dit que aquest any no estem actualitzant sovint el blog i ho sabem, ens disculpem i ens comprometem a actualitzar-lo almenys una vegada a la setmana a partir d'ara. La veritat és que no tenim massa temps, Ramon està treballant molt i jo no pare massa per casa. Aiiiii, ja vos enviaré una foto de la meua primera aquarel·la, tremoleu amics amb parets blanques a les vostres cases!
En l’escola ja sabem que continuem de p.m. Jo aquest any estic FELIÇ amb els meus xiquets i xiquetes. Tenim tanta confiança entre nosaltres que semblem amics i gaudim ensenyant i aprenent. Ramon també està molt bé en la seua classe de 14 xiquets i xiquetes de 4 anyets, uns solets!

Ale, ja han cridat a Lluís per a tallar-se el pèl. Vaig a penjar-vos unes fotos i se n'anem. Ens emportem un ordinador al viatge, així que potser actualitzem el blog des de California o Las Vegas.

Molts besets americans!

pd.: Costa encara està plorant? quan més plore menys pixarà!!!
Fotos: 1. El xiquet amb les galtes més grans del món. El tinc intimidat perquè m'encarnisse apretant-lo.
2. La meua classe amb Liam assegut en "la silla de hablar" que es on expliquen a la classe com es senten eixe dia o ens presenten un objecte especial per a ells. Davant Abigail i Luca el de ratlles.
3. Dia d'inauguració del nou campus de l'escola. Cual fue mi sorpresa quan vaig vore que el públic enlairava banderes espanyoles! per suposat també americanes, franceses i xineses.