New York, New York is a wonderful town!

Al principi d’estar a Denver vos deia que teniem constants referencies cinematografiques, ara que hem estat a New York City vos puc dir que, com a turista, es viu directament dins d’una pel.licula.

NYC es una ciutat per a viure-la mes temps, com a minim dos anys. Hem tingut la sort de coneixer-la de la ma de Natalie, Bill i Bella i ells mateix ens han recomanat que per a coneixer NYC t’has de passar dos anys, el primer es simplement d’adaptacio. Nosaltres hem estat nomes 4 dies i pensavem que tindriem prou pero nomes en el Metropolitan Museum podries passar-te una setmana. Personalment aquest Museu (en maiuscules) es el que mes m’ha impressionat,  la Historia de tot el mon esta a NY: des de la Prehistoria fins a hui i des de Xina fins a Egipte, seran cabrons!

NYC es la segon area metropolitana mes poblada del mon. Esta dividida en cinc districtes: Brooklyn, Bronx, Manhatan, Estaten Island i Queens. Nosaltres ens hem centrat en Manhatan. Hem tingut temps de passejar, de cremar el bono del metro, d’escoltar Jazz i Blues, de vore el Metropolitan i el MOMA, Wall Street, l’anomenada zona zero, de viure la barreja de cultures, el riu Hudson, Harlem, etc. Fora de Manhatan hem visitat la arxiconeguda Estatua de la Llibertat. Res de l’altre mon perque estem cansats de vore-la per TV, el que si que es d’altre mon son els controls de seguretat que s’han instaurat des dels atemptats de l’11S, exactament tres abans d’entrar dins de l’Estatua. Tot el mati per a vore-la! Es trist pero es aixi.

El que em questione es perque tanta seguretat per a l’Estatua de la Llibertat. Estarem d’acord en que es un simbol quasi mundial i te perill d’atemptats pero el MOMA o el Metropolitan no son un simbol mundial? Si algu fa un atemptat alli es carreguen gran part de la Historia Occidental i tanmateix no tenen cap control per a entrar. Millor, perque es desesperant tanta policia i escorcoll i, al final, el terrorisme ha aconseguit el que volia: instaurar la por.  A vore si Ramon s'anima a ampliar les seues sensacions sobre NYC. Si voleu vore mes fotos, les teniu al Facebook.  Lau.

Historia i xiquets

Jo volia parlar-vos i que em comentareu que opineu sobre aplicar la Historia a l’Educacio Infantil.  Quan arribi aci i em ficaren en una classe de xiquets de 5 anys estava acollonada i perduda.  Mai havia tingut una responsabilitat tan gran…i no n’era una, n’eren 18.

Ja havia treballat amb xiquets pero com a mestra de recolzament, tambe amb adolescents pero com a mestra d’Historia o Art. Ara tenia davant meua a 18 barrufets de 4 anyets, tota la feina per fer i consells d’uns, ajuda d’altres, recerques a llibres I a internet. Tanta informacio em tenia atalabada. Finalment vaig decidir oblidar-me de tot I buscar la manera de passar-ho be, transmetre-ho I ajudar als xiquets a aprendre el que es suposa  que han d’aprendre a eixes edats.

I que millor manera de fer-ho que agarrar-me a allo que havia estudiat, Historia. M’estructuri el curs per mesos segons les Edats en que es divideix la Historia I cada mes viatjavem a una epoca. Amb l’avantatge de que he tingut dos anys seguits als mateixos xiquets i he pogut continuar el projecte durant dos anys.

Amb tallers, manualitats, llibres, contes, etc. hem anat fent el fil de la Historia i ara ens trobem en el Postimpressionisme. Per a l’Edat Contemporania he decidit centrar-me nomes en l’Art perque n’hi ha massa esdeveniments i massa politica per a que els xiquets ho entenguen.

Comenci amb la Historia un poc egoistament perque era un tema que controlava minimament i em trobava agust treballant-la. Pero ara me n’adone de tot allo que aporta l’ensenyament de la Historia a l’Educacio Infantil. Comencant per donar als xiquets una situacio en l’espai i una nocio del temps i seguint amb el coneixement d’ altres cultures, paisos, situacions.

 Els xiquets van coneixent la Historia i en el seu xicotet cervell la viuen com un conte, s’ho imaginen I s’imaginen ells mateix en el context.  

A mes, el fet d’estar sempre relacionant una etapa amb altra o amb el nostre temps. El fet d’ampliar els coneixements que ja tenen sobre Hercules, Egipte, els homes prehistorics o Leonardo Da Vinci i treballar-ho tot amb tallers que ells creen, es a dir, d’alguna manera, tocant la Historia, fa que sense adonar-se estiguen aprenent moltissim. I no nomes d’Historia.

Tambe han apres a llegir i a sumar eh?  No es penseu que estem sempre fent manualitats!

 L.