Una pena no haver enregistrat en video el moment en que els xiquets cridaren el VA DE BO!. El Victor vingue a l’escola a fer un taller de raspall que fou tot un exit. Als xiquets i xiquetes els encanta fer-se les proteccions i jugar a pilota.
Evidentment tambe ens porta la dolcaina. Ens deleita amb “la manta al coll” mentre jo i els xiquets la cantavem sense seguir cap ritme. Aixo si que ho tenim gravat: el moment en que una dolcaina s’escolta al barri de Lowry en Denver. APOTEOSIC!
El cap de setmna passat anarem tots plegats amb Luis, un vei de Cantabria, a Estes Park, un parc nacional annexat a Rocky Mountain National Park, a unes dues hores de ca nostra. Llogarem una cabana devora un riu. Verem cervols, cabres i un alce fins i tot. Pero encara no han aparegut ni els ossos ni els pumes. Per tot hi han cartells avisant-te del cas has de fer si en veus algun. A la fi Ramon I jo poguerem escalar pero no fou un dia molt profitos feia molt de fred I Ramon no va poder pujar ja que era un zona complicada. (Resulta que aci fan molta escalada classica per no taladrar la roca, cosa que em sembla be). A sobre a l’endema nevava I tampoc escalarem pero ferem una petita excursio per unes muntanyes I verem the twin owls uns, cims en forma de mussols on tambe es fa escalada classica.
Aquesta setmana he estat explorant els voltants de Boulder. Em passarem el planol d’una zona d’escalada molt bonica I em vaig fer un tour de Franca per arribar-hi. Les vistes eren precioses, penyasegats encanonats entre un riu I tot ple de neu. Les rocky mountains valen la pena.
La vida a Denver no esta malament I els americans solen ser molt amables. Sempre intenten ajudar-te.
Victor.
Denver April 20th (que es note la diferencia, la data s’escriu com jo i no com Victor)
Que bo que es tindre visites, encara que des de que ha arribat Victor no parem i j comence a necessitar mes descans I menys eixidetes. …aixo hui, dema ja vorem.
Ahir anarem a un concert de B.B. King i que em perdone el Mite pero quasi em vaig dormir. La veritat es que deuria haver anat preparada i pensar que l’home te 84 anys i ja no esta per a tirar traques.
Primer la telonera s’allarga, despres l’orquestra isque sense B.B. i s’esplaia una mitja hora tocant sense ell. Aci ja vaig comencar a sospitar que el Mite estava per a poc. Quan, per fi isque, canta 4 cancons i la resta de l’hora i mitja es dedica a fer un monoleg sobre batalletes de iaio.
En el monoleg comenta que a Europa sovint li pregunten perque continua cantant, sino prefereix quedar-se a casa tranquil.lament. Aixo era exactament el que estava pensant jo. Ell digue que continua tocant pel public, perque continua omplint teatres. Jo crec que aixo es l’excusa pero la veritat sera que gracies a les 4 cancons que canta poden tindre bons cotxes tots els musics i empresaris que porta darrere.
No es la primera vegada que em passa anar a un concert de “mites” amb massa expectatives. Fara 15 anys vaig anar amb la mateixa il.lusio a vore a Baron Rojo….i sense comentaris, nomes que ells no tenien 84 anys, estaven fets pols per altres raons.
Bo, en qualsevol cas estic contenta d’haver anat, de vore a Ramon cridant i gaundint com si fora un xiquet mentres Victor em deia: “Laura! Dis-li algo que es el teu home”…es la seua frase favorita.
Vos deixem algunes fotos d'uns dies a una Cabana a Estes Park i del dia del concert. Salut a tots i totes!
Laura.
diumenge, 18 d’abril del 2010
Que passaria si tancaren El Pais o La Razon durant set anys i acomiadaren a tots els seus treballadors? I si la guardia civil encanonara i torturara suposadament als directors Javier Moreno i Francisco Marhuenda? I si els directors anaren al Parlament madrileny i a la Comissio dels Drets Humans, per contra la seva dolorosa experiencia i alguns politics (del PP) es burlaren i descollonaren davant de la seues cares?
Jo no tinc una bola magica per esbrinar el futur. Pero estic convencut que si aquest hipotetic cas fos real, hi hauria una gran consternacio i preocupacio al mon periodistic i tambe a la societat civil i politica.
Sembla que l'aparell represor no ha aconseguit el seu objectiu d'acovardar i fer recular als qui volen utilitzar la seua llengua per fer periodisme. Actualment la redaccio de Berria (diari succesor de Egunkaria) te 300 treballadors, el doble que tenia anteriorment. Venen mes diaris i per tant son encara mes presents a la societat basca. Sembla que als senyors que donaren el vist i plau al seu tancament, els ha eixit el tir per la culata. On esta ara el Parlament Basc per demanar una condemna i una investigacio del cas, per saber qui va donar l'ordre politica del tancament?
Enhorabona Marxelo, Xabier, Inaki i molts mes per resistir i ajudar a empenyer el carro de la llibertat dels pobles. A tots vosaltres, moltes gracies!!
Ja duc una setmana a Colorado. He estat esquiant per les rocalloses a Cooper Mountain amb unes amigues de Mallorca. Tambe verem “the garden of the gods” I “the seven falls”. Formacions d’arenisca i caigudes d’aigua molt boniques.
Ara m’he instalat a Denver i he de descobrir el centre on son els museus aixI com els pobles dels voltants, com Boulder on esta farcit de parets encanyonades per escalar.
Ramon i Laura que son els que m’he acoplat tenen lliure el proper dilluns i dimarts i estaven pensant en anar al Black Canyon.
Volia anar-me’n a Yellowstone pel meu compte pero sense cotxe no hi han moltes combinacions. Ja veurem que faig pero ho estic descartant. Tampoc anire a Yosemite que haura d’esperar per la propera vegada en que vinga aposta amb un company d’escalada.
Denver es una ciutat que esta molt be. Hui he anat a correr per un parc. Tambe he anat a llegir a una llibreria molt acollidora.
Ja tenim aci al Victor!!! Va arribar ahir. No poguerem ni rebre'l a l'eixida de les pistes, mentres l'esperavem ell directament ens busca a nosaltres a l'aparcament....sera independentista!
De l'aeroport se n'anarem a casa i a sopar al bar del costat de casa.
Ieee que no portava ni dos hores aci i ja estaven telefonant-li les seues amiges de Lousiana que han vingut a Denver....sera gigolo! I hui de bon mati ja se n'ha anat amb elles a passar uns dies a les Rocky Mountains. El que diem: un autentic gigolo!
Quan torne el nugarem a una cadira per a que no se'n vaja mes, que ens ha deixat amb les ganes!
Bo, a banda de la seua presencia ens ha alegrat molt el pernil que ens ha enviat la Senyora Conxa, encara no l'hem provat, el reservarem per a quan torne Victor de les muntanyes. Moltes gracies!!!
Ja anirem ficant-vos al dia a vore si vos entren ganes de vindre de una vegada per totes!
