Videos casers

Si mireu ací a la esquerra, un poc més abaix, vos hem deixat dos videos arribats directament del Festival de Benidorm. Cal observar, que mentres Luis i jo estem fent el idiota, Ramon està per darrere fent-nos una truiteta. Digne d'observació és també la meua veu de Tamara al video de Camela.
El primer video va dedicat a la meua amigaxa Inma-Culada.

Dia del llibre

Digueu-me pessada però estic que no cague amb els meus xiquets i xiquetes. Ara estem parlant de Grècia i Roma i flipen amb els gladiadors i amb Afrodita, Zeus i tots els deus. Hem inventat un ésser mitològic, hem fet un trencadís, els lleons del Coliseu, els Jocs Olímpics...saben, fins i tot, on està en el mapa...i això que són americans!

Hui hem celebrat el Dia del Llibre decorant un arbre amb objectes relacionats amb els nostres llibres preferits i hem abandonat llibres pels voltants de l'escola per a que algú els trobe i els puga llegir, dins del llibre hem escrit: "si encuentras este libro estás invitado a leerlo". També hem fet roses de paper per a regalar-les als pares que estan "de lo més pagats".

Aisss, quina alegria dona vore-los aprendre! També tenen les seues coses clar, com ú diu aful, en lloc de azul, o una que li pregunte "una palabra que empiece por JA" i em diu "huevo", etc.

Hui els pregunte a tots "una palabra que empiece por JE" i em diuen JEFE. I salta una: o JEFA (ja els he fet feministes). Els pregunte: "quien es la jefa de esta clase", i a coro: "TUUUU". I salta la mateixa, NOOOO, TU Y RAMON!!!

Vaaa, calle ja que sino no pareeeee, no vull imaginar-me quan tinga un fill....o filla.

Gràcies per aguantar-meeeeeee. Vos deixe unes fotos.

Laura (i Ramon, el jefe, que està ací al costat)

Una becadeta

Normalment ú pot dir que els somnis, són simplement això, somnis. Desitjos que mai assolirem, o simplement situacions abstractes que no són realitat i que sovint no podem entendre. Però aquesta vesprada no he tingut un somni d’aquest, ni he tingut cap somni utòpic on les injustícies que ronden per aquest món anaren a desaparèixer, ni he assolit la il·luminació com si fos un monge tibetà per trobar solucions als dilemes que tenim a l’interior de nosaltres. No benvolguts amics i amigues, simplement he somiat amb la sensació que ú te quan abraça a les persones que estima i quan gaudeix d’aquesta situació. Així la meva vesprada ha sigut un viatge per l’interior dels meus sentiments, on a mesura que avançava aquella pluja de abraços, anava veient a tots aquells que tenen un petit racó dintre meu. Familiars, amics i amigues, grans persones que ja ens han deixat, com també els animals estimats...El mes curiós es que a cada persona que abraçava era en un lloc diferent i així he pogut recórrer diversos carrers de València, places, pobles etc...i gaudir d’aquells paisatges que formen part de mi. La sensació que m’ha deixat no ha sigut en cap moment trista ans al contrari, ha sigut molt reconfortant. Sentir el calor dels qui t’estimen, més que siga de forma imaginària, et dona una mica de confort vivint a tants quilometres de casa teva. Així ha sigut com he dormit una ¨ siesteta ¨ de tres hores de la que no volia despertar mai. Tots els meus familiars més propers saben que sóc un gran os que es capaç d’hivernar hores i hores. I al meu favor he de dir que el temps que ens acompanya avui incita a refugiar-se a casa i fer-se uns cangretes, doncs a l’exterior si no neva, plou. Algunes veus diuen que quan dorms perds el temps i que mai es recupera, però avui sense cap mena de dubte ha sigut el millor temps que he perdut mai.

Ramon

Xicotetes diferències entre ací i allí V

Hola! Per ací ja contem els dies que manquen per a vore-vos. De fet, hem decidit deixar de contar perquè es fa més llarg. Aquesta setmana de vacances ha estat intensa.
Començarem el dilluns amb festeta i continuarem el dimarts amb una paella d’amics. El cap de setmana ha estat de formació en uns cursos sobre educació i ara ja, només queda diumenge abans de tornar a l’atac amb els nanos.
Jo continue recopilant les diferències entre ací i allí, encara que cada vegada ho notem menys...així que....haureu de vindre vosaltres a buscar-ne.
Besets i ens veiem prompte!!!

- Quan vas al metge el primer que et demanen és la targeta de crèdit.
- Estan molt avançats en quasi tot però tenen algunes cosetes de la Prehistòria com que els carrets del supermercat no tenen tracció a les quatre rodes i són incomodes o que encara no han descobert que si obliguen a la gent a ficar una monedeta en el carret després el deixen al seu lloc i no l’abandonen en qualsevol lloc de l’aparcament.
- Pots comprar medicaments bàsics als supermercats. Si és algun medicament especialitzat no vas a la farmàcia, les compres en hospitals o en una cadena de supermercats que te farmàcia, es diu Wallgreens.
- Una família perfecta ha de tindre gos i tractar-lo com si fora un fill.
- La Pasqua només la celebren els catòlics. Es solen regalar flors d’azucenes (no trobe com s’escriu en català) que ací es diuen lily.
- Molts col·legis fan la Teacher Appreciation Week que és una setmana en la qual els pares demostren als professors la seua estima regalant-los coses. Això podríem importar-ho allí, està molt bé, sobretot si eres professor o professora.
- Quasi tot el món sap parlar espanyol. Fins i tot el coreà de la tintoreria del costat de casa. Així, com voleu que aprenga??!!
- Ací passa un poc com a Cullera amb la gent de Romania però amb els mexicans, no estan massa ben vistos, i per la nostra experiència, alguna raó tenen. Això si, a l’hora de vacances, Mèxic és una de les destinacions preferides.

Ajudetaaaa

Necessite consells...quina canco (no n'hi ha c trencada aci) dels anys 80 puc fer per al Festival de la fi de curs??? El meu company Luis va a fer "las chicas son guerreras" i Patricia "a quien le importa". El tema es la movida madrilenya pero em pense que passare d'ells i fare el que em done la gana. NECESSITE RECOMANACIONS!!!