L‘altre dia mentre conduïa la nostra carraqueta, vaig estar recordant que és el que pensava sobre els Estats Units d’Amèrica abans de vindre. La conclusió va ser ben clara. No hi ha res com viatjar per conèixer un país i fer-te una opinió mes real. Així i tot no vull dir que la tinga del tot feta, doncs sols conec Denver, però vaig en camí de completar la meua opinió sobre aquest país. Mentre la complete i reflerxione en veu alta, la compartisc amb vosaltres.
La veritat es que estic sorprès de com es la gent d’amable, em sembla que tenen un punt de civilitzats heretat dels alemanys i els anglesos, que es contraposa amb altres d’incivilitzats, com pot ser la tinència i venda d’armes, la manca de seguretat social, l’excessiva presència policial als carrers o l’excessiu patriotisme. Aquesta última és també present a altres països del món, com ja sabem. També haig de dir que pel que parle amb la gent, veuen els problemes del món de igual forma que nosaltres, però tal volta amb menys indignació. Com que sembla que estiguen mes lluny… Ací a Denver els moviments político-socials estan pràcticament desapareguts i sols queda la branca social organitzada per comunitats. La comunitat guy s’encarrega de defensar-se, la llatina el mateix, la negra d’igual manera, així fins un llarg etc… la implicació política sota sigles comunistes, socialistes, anarquistes, etc…estan valorades a nivell social com a radicals i alienables. El partit comunista dels EUA existeix i no està il·legalitzat, les organitzacions antiglobalització, moviments en contra les guerres etc… segons estic veien es concentren en capitals grans.
També pense que aquests moviments, a nivell de tots els EUA, estan aportant esperit crític a aquest país, que amb la sobreinformació que tenen els seus ciutadans, obrin nous horitzons per que es produïsca un vertader canvi social als Estats Units. L’esperit de la gent, pel que parle es d’esperança perquè els temps canvien i vinguen de millors. Jo pense que l’esperança no fa el canvi, sinó es la gent del país qui pressiona els governants per que aquests es produisquen. Així que americans apreteu, apreteu a l’Obama.
Bé i ara la nostra vida real. Tenim un altre gos. Com podeu vore es un animalot de nom Attila. Li ve al pel. Pareix que ha corregut la veu entre els pares que em cuida’t ja de una gosseta i ens han oferit fer-ho de la bèstia aquesta. Es dolç i carinyos, l’únic inconvenient es que no el podem soltar doncs es brega amb els altres gossos. La laura està constipada. El dijous la vaig recollir a les 12’30 de l’escola i el divendres no va poder ni treballar. Imagineu-vos com estaría per no treballar!!
Jo ja tinc dos grups de natació de quatre xiquets cada grup i alguns alumnes mes. El dimarts tinc una prova per treballar els caps de setmana de monitor de natació de ¨Starfish¨. També m’he oferit per fer els ¨Summer Camps¨ en ¨Denver International School¨. A vore si sona la campana i aquest mes guanyem pasta collons.
L’ultima cosa, la Laura se’n va a Cancún…a explotar un país amb els luxes que necessiten els americans de classe mitja per sentir-se com a rics. La veritat es que li han regalat el viatge els companys de l’escola i ella necessita desconnectar urgentment. Ja veus quantes voltes pega la vida. I les que pegarà Ramonet i les que pegarà.
Besets a tots i a totes
La veritat es que estic sorprès de com es la gent d’amable, em sembla que tenen un punt de civilitzats heretat dels alemanys i els anglesos, que es contraposa amb altres d’incivilitzats, com pot ser la tinència i venda d’armes, la manca de seguretat social, l’excessiva presència policial als carrers o l’excessiu patriotisme. Aquesta última és també present a altres països del món, com ja sabem. També haig de dir que pel que parle amb la gent, veuen els problemes del món de igual forma que nosaltres, però tal volta amb menys indignació. Com que sembla que estiguen mes lluny… Ací a Denver els moviments político-socials estan pràcticament desapareguts i sols queda la branca social organitzada per comunitats. La comunitat guy s’encarrega de defensar-se, la llatina el mateix, la negra d’igual manera, així fins un llarg etc… la implicació política sota sigles comunistes, socialistes, anarquistes, etc…estan valorades a nivell social com a radicals i alienables. El partit comunista dels EUA existeix i no està il·legalitzat, les organitzacions antiglobalització, moviments en contra les guerres etc… segons estic veien es concentren en capitals grans.
També pense que aquests moviments, a nivell de tots els EUA, estan aportant esperit crític a aquest país, que amb la sobreinformació que tenen els seus ciutadans, obrin nous horitzons per que es produïsca un vertader canvi social als Estats Units. L’esperit de la gent, pel que parle es d’esperança perquè els temps canvien i vinguen de millors. Jo pense que l’esperança no fa el canvi, sinó es la gent del país qui pressiona els governants per que aquests es produisquen. Així que americans apreteu, apreteu a l’Obama.
Bé i ara la nostra vida real. Tenim un altre gos. Com podeu vore es un animalot de nom Attila. Li ve al pel. Pareix que ha corregut la veu entre els pares que em cuida’t ja de una gosseta i ens han oferit fer-ho de la bèstia aquesta. Es dolç i carinyos, l’únic inconvenient es que no el podem soltar doncs es brega amb els altres gossos. La laura està constipada. El dijous la vaig recollir a les 12’30 de l’escola i el divendres no va poder ni treballar. Imagineu-vos com estaría per no treballar!!
Jo ja tinc dos grups de natació de quatre xiquets cada grup i alguns alumnes mes. El dimarts tinc una prova per treballar els caps de setmana de monitor de natació de ¨Starfish¨. També m’he oferit per fer els ¨Summer Camps¨ en ¨Denver International School¨. A vore si sona la campana i aquest mes guanyem pasta collons.
L’ultima cosa, la Laura se’n va a Cancún…a explotar un país amb els luxes que necessiten els americans de classe mitja per sentir-se com a rics. La veritat es que li han regalat el viatge els companys de l’escola i ella necessita desconnectar urgentment. Ja veus quantes voltes pega la vida. I les que pegarà Ramonet i les que pegarà.
Besets a tots i a totes
