També trobes en mig de la carretera (cosa que em pareix bona idea) un carril addicional marcat en groc per girar cap a on vulgues. Així que en total travesses set, per mi tota una barbaritat.
Gairebé tot el mon va per sota del límit de velocitat i no es solen fer avançaments, ni s’utilitzen els intermitents. Així que la distància de seguretat es molt important. Ah! i pots estar aturat en un semàfor en un carril amb cinc cotxes un rere l’altre i als costats ningú. Les motos no solen avançar els cotxes, cosa impensable a la meua terreta,jeje.
Respecte als bars, he de dir que encara no he vist a cap cambrer convidar un client. Mes que vaja durant un any tots els dies. Això si, l’hora feliç es un costum molt arrelat i dura gairebé tres o quatre hores. Dada important, doncs així s’entén que tots els garitos tanquen a les 2 de la nit. Des de les quatre del mig dia fins les vuit bevent 2x1, imagineu-vos com estàs a les dos de la nit. Pal retiro tu? El problema ve si ixes tard clar...que la nit se’t queda curta.
1 comentari:
Molt bo això que dius dels cambrers que no conviden. El que passa és que ací estaves massa mal acostumat i no en pagaves ni una, jejeje.
I ara la fase poetico-sentimental: la diferència principal entre ací i allà és que abans estàveu vosaltres i ara no!!. I una altra cosa: tantes fotos com us deveu estar fent i ens poses una de Xulilla?! Ramonet, Ramonet... Vinga, molts besos.
Publica un comentari a l'entrada