La jornada de hui ha estat increïble. La neu estava meravellosa. Nevava, el sol ha eixit una estona i la imatge dels arbres amb la neu...buff, inexplicable.
Les primeres baixades han sigut suaus (per cert, he estirat i calentat abans, Carlos), he gaudit de nova sensibilitat damunt dels esquis. Després he anat a buscar neu verge més amunt. He descobert noves tecniques per a esquiar amb powder. Aixo si, el primer intent: de morros contra el matalas de neu, pero realment ha sigut fructifer. He recordat les instruccions i exercicis que Carlos m'ensenya imaginant-me'l a ell davant amb el seu estil característic. Ai amic, no he parat de pensar en que bé ho haguéres passat amb tant de powder. Més tard, quan gairebé era la una i tres minuts, he conegut a un home que m'ha ensenyat a baixar per les banyeres. L'he conegut al teleferic, ja sabeu sóc un xarrador. Després de la típica conversa educada entre desconeguts mentre pujavem he vist als millors esquiador que mai he vist, en viu! Baixaven com un coet pegant bots en els moments adequats i fent els girs oportuns i exactes per no perdre l'equilibri. Al vore-los passar els dos hem exclamat: guau! (típica onomatopeia americana) i els hem seguit amb els ulls, girant el cap els dos simultaniament.
He perdut els esquis dues vegades. Pero Bill m'ha explicat el moment exacte per fer el gir. Es fa a la part de dalt de la banyera.
Després de 10 minuts li he dit: Bill baixa tu sol, que jo ja t'agarraré.
No l'he tornat a vore, em sembla que ha fugit.
3 comentaris:
No m'estranya, Bill s'ha posat fins al cul de "powder", i ja, ni parar a pixar! ;-)
Impressionant imatge, ha de ser alucinant esquiar per allí... I jo què pensava que a Colorado només hi havia el gran cañón...
Recordets des de Barcelona!
Arnau!!! el The Great Canyon no esta en Colorado, esta en Arizona, jojor. Fins que vaig vindre aci jo tambe ho pensava. Molts besets barceloniiiii. Laura.
Això de Loveland és molt hippy no? D'on han tret aquest nom? Us imagineu aquí una muntanya que es digues terra de l'amor? aquest yankis són, en el fons, uns romàntics!
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada