divendres, 2 d’abril del 2010

Un trosset de terreta

Ja tenim aci al Victor!!! Va arribar ahir. No poguerem ni rebre'l a l'eixida de les pistes, mentres l'esperavem ell directament ens busca a nosaltres a l'aparcament....sera independentista!
De l'aeroport se n'anarem a casa i a sopar al bar del costat de casa.
Ieee que no portava ni dos hores aci i ja estaven telefonant-li les seues amiges de Lousiana que han vingut a Denver....sera gigolo! I hui de bon mati ja se n'ha anat amb elles a passar uns dies a les Rocky Mountains. El que diem: un autentic gigolo!
Quan torne el nugarem a una cadira per a que no se'n vaja mes, que ens ha deixat amb les ganes!

Bo, a banda de la seua presencia ens ha alegrat molt el pernil que ens ha enviat la Senyora Conxa, encara no l'hem provat, el reservarem per a quan torne Victor de les muntanyes. Moltes gracies!!!
Ja anirem ficant-vos al dia a vore si vos entren ganes de vindre de una vegada per totes!

divendres, 26 de març del 2010



Des de l'estranger, l'alt nivell de ridícul al que esta arribant la política “Nacional Espanyola” es de vergonya, com diria la meua mare.

L'espectacle lamentable que ens esta oferint el PP aquestes darreres setmanes amb els episodis de censura al MUVIM, les sentencies del TJCV amb el cas Gurtel, el cas Correa, la presumpta clavada de mà de l'ex Ministre del govern d'Aznar i ex-president Balear, “Jaimito Matas”, el “retrasillo” dels jutjats de Nules i d'altres amb els casos pendents sobre L'excel.lentisim Senyor Fabra, el cas de l'ampliació del Cabanyal que, ara mare ara! Sembla que es il·legal. Seguint amb el desastre en la gestió de la sanitat i l'educació del govern valencià, les declaracions de Mayor Oreja sobre la política anit-terrorista del govern, l'incident diplomàtic alenat pels poders mediàtics amb el govern Venezolano, les inhabilitacions disciplinàries del PP que sembla que arriben una miqueta tard... puff, totes aquestes cosetes i alguna mes que segur que ara no recorde, em tenen entretingut cada vegada que connecte amb RTVE en directo per vore les noticies.

Com es possible que el principal partit de la oposició, fasa oposició sense mirar-se a l'espill?

El PP considera que la culpa de TOT el problema econòmic es del Govern, sense oblidar que els qui son realment culpables de que el sistema falle, son els seus amics i socis naturals, bancs, grans empreses, lobbys financers, especuladors-constructors,etc... Sembla que pateixen un xicotet problema d'amnèsia doncs a sigut l'anterior govern qui ens ha deixat com estem ara amb tant de BUM inversor. I a mes no ha deixat ni un duro dins d'aquest territori denominat Espanya. Mes be tot el contrari, deutes familiars amb els bancs, terres agrícoles sense collita, expropiacions per construir terrenys que després no s'han contruit, etc...

La qualitat i alçada política que demostra aquesta dreta reaccionaria es digna d'admiració per part d'algun cabdill ja desaparegut. Si senyores i senyors, parle del passat polític dels qui ara pertanyen a la direcció del PP. Aquells avantpassats polítics que massacraren, torturaren, exiliaren, executaren i prohibiren tot tipus de pensament critic, expressió cultural i avanç científic, ètic i moral durant 40 anys de dictadura.

Aquells que mai s'han dignat a condemnar la brutalitat i repressió d'aquell regim que varen imposar de forma violenta i sagnant per tota la geografia Nazi-onal. Aquells qui mai han demanat perdó justificant-se en que va ser una guerra i que tots dos bàndols feren barbaritats i/o dient que era necessari aquell cop d'estat doncs sinó ara estaríem com Rússia (argument que també he sentit en boca de molts Pinochetistes), ara son els mateixos que exigeixen una condemna a d'altres formacions polítiques pels atemptats de ETA.

Per no esmentar també els greus casos de abusos i violacions que ara ens descobreix la justícia arreu del món per part d'alguns retors, companys i amics de viatge de la “nostra” estimadisima dreta. Com si no ho sabérem des de fa anys. I dic jo que les organitzacions i aquells que han encobrit aquest pederastes, no deurien també de respondre davant la justicia per encobrir els delictes? Peró clar, Con la iglesia hemos topao, no? Hi ara ens volen donar llicons de moral amb el tema de l'avort? Aquells qui han amargat i destruït infàncies innocents? On esta Rocco Varella donant explicacions? I el Papa no demana disculpes publiques?i I la conferencia episcopal que ha de dir al respecte? I la associació en defensa de la família no convoca manifestacions encontra dels retos abusadors I en favor de la família?

Doncs això, amics i amigues, familiars i lectors fanàtics d'aquest blog, dintre d'aquest país de paissos i payasos en que ens ha tocat viure. Els polítics de dretes son els que sempre troben la paieta dintre de l'ull del veí. Però perquè no comencen a mirar-se l'ull del cul d'una vegada? Doncs des de Denver comence a ensumar una oloreta a podrit que comença a ser realment insuportable.

Quin fàstic. Hipòcrites!

Ramon


dijous, 18 de març del 2010

Vesprada de meditacio


Ahir anarem a fer meditacio amb un grup dirigit per un famos “psicoleg” de Colorado. El grup es reunia a Boulder, a 40 minuts de Denver, i mentres buscavem el lloc acabarem arribant tard.  A mes, una vegada dins de la sala a Laura li entraren ganes de pixar i hague de tornar a eixir a buscar un bany. En cap bar la deixaren, aixi que hague de pixar al carrer darrere d’uns contenidors, hahaha.
Bo, doble interrupcio a un grup completament sumit en la concentracio: primer arribem tard i despres Laura ha de pixar.
Una vegada tots apunt comencarem a meditar al ritme dels sons d’un instrument que no identifiquem (barreja entre acordio i orgue). Quan la musica va parar el “Psicoleg” comenca a guiar-nos i a dir-nos que ens centrarem en certes coses.  Tot aixo en angles i tan relaxat que no vocalitzava…en dir-vos que Laura entengue “pees” (pesols) en lloc de “peace” (pau) ja es feu una idea.
La valoracio general va ser bona, a alguns ens costa mes que a altres pero aconseguirem com a minim relaxar-nos.
Despres de volar durant una hora, la crua realitat es va imposar quan el “psicoleg” es fica a vendre'ns CD’s gravats per ell amb musica relaxant al modic preu de 20$ i ens digue que si no haviem pagat els 15$ que costava la meditacio a l’entrar que ho ferem a l’eixir.  Aixi de cru. This is America guys!

dissabte, 6 de març del 2010

Xicotetes diferencies entre aci i alli VII

Encara hem trobat algunes diferencies mes:

- Les escoles publiques de Denver estan controlades fins al punt que a cada professor o professora li diuen que ha de fer cada dia en la seua classe.
- No pots ser donant ni de sang ni d'organs si eres europeu o has viscut a Europa durant dos anys despres del 1998. Adivineu per que? doncs perque la malaltia de les vaques bojes no arriba als EUA ni volen que arribe.
- Encara que tingues segur metge privat, quan vas al metge has de pagar 30$ si vas al de capcalera i 50$ si es un especialista.
- Nosaltres estem habituats a comencar en una escola i acabar en ella fins a que es puga. Aci els xiquets i xiquetes poden canviar cada any d'escola.
- N'hi ha edificis sencers d'apartaments per a llogar gestionats per un "manager". Es una mostra de que aci la gent no compra tant i lloga mes.
- Tambe n'hi ha edificis sencers que funcionen com a residencies de iaios, es a dir, qui lloga apartaments en eixe edifici ha de ser iaio o iaia.
- No esta prohibit menjar, parlar per telefon o fumar al cotxe.
- Es poden treure diners a les caixes dels supermercats. Li pots donar la teua targeta al caixer o caixera i demanar-li diners.
- I parlant de targetes, s'utilitzen mil vegades mes que alli i, a sobre, quasi mai  et demanen identificacio. Si la perds, ja saps que qualsevol pot utilitzar-la com li done la gana.

dilluns, 1 de març del 2010

Conversa neoyorquina

Passejant la gossa de Natalie pel riu Hudson en NYC ens trobem amb un home que tambe passeja el seu gos.

Home: how are you?

Ramon: good, thanks. You have a beautiful dog.
Home: thank you so much.

Ramon: can you speak Spanish sir?

Home: siii, claro, de donde son ustedes?

Ramon: de Valencia, en Espana.

Home: Ohhh, yo conozco aqui a unos paisanos suyos. Vivian en mi edificio y ahora viven justo ahi enfrente. El es un escritor importante, muy buena gente. Su mujer tambien escribe y hace peliculas.

Laura: ah si? Como se llaman.

Home: el essss………Munoz Molina, Antonio.

Laura: vaya! Y ella es Elvira Lindo.

Home: siii, ese es el nombre de ella.

diumenge, 21 de febrer del 2010

New York, New York is a wonderful town!




Al principi d’estar a Denver vos deia que teniem constants referencies cinematografiques, ara que hem estat a New York City vos puc dir que, com a turista, es viu directament dins d’una pel.licula.
NYC es una ciutat per a viure-la mes temps, com a minim dos anys. Hem tingut la sort de coneixer-la de la ma de Natalie, Bill i Bella i ells mateix ens han recomanat que per a coneixer NYC t’has de passar dos anys, el primer es simplement d’adaptacio. Nosaltres hem estat nomes 4 dies i pensavem que tindriem prou pero nomes en el Metropolitan Museum podries passar-te una setmana. Personalment aquest Museu (en maiuscules) es el que mes m’ha impressionat,  la Historia de tot el mon esta a NY: des de la Prehistoria fins a hui i des de Xina fins a Egipte, seran cabrons!
NYC es la segon area metropolitana mes poblada del mon. Esta dividida en cinc districtes: Brooklyn, Bronx, Manhatan, Estaten Island i Queens. Nosaltres ens hem centrat en Manhatan. Hem tingut temps de passejar, de cremar el bono del metro, d’escoltar Jazz i Blues, de vore el Metropolitan i el MOMA, Wall Street, l’anomenada zona zero, de viure la barreja de cultures, el riu Hudson, Harlem, etc. Fora de Manhatan hem visitat la arxiconeguda Estatua de la Llibertat. Res de l’altre mon perque estem cansats de vore-la per TV, el que si que es d’altre mon son els controls de seguretat que s’han instaurat des dels atemptats de l’11S, exactament tres abans d’entrar dins de l’Estatua. Tot el mati per a vore-la! Es trist pero es aixi.
El que em questione es perque tanta seguretat per a l’Estatua de la Llibertat. Estarem d’acord en que es un simbol quasi mundial i te perill d’atemptats pero el MOMA o el Metropolitan no son un simbol mundial? Si algu fa un atemptat alli es carreguen gran part de la Historia Occidental i tanmateix no tenen cap control per a entrar. Millor, perque es desesperant tanta policia i escorcoll i, al final, el terrorisme ha aconseguit el que volia: instaurar la por.  A vore si Ramon s'anima a ampliar les seues sensacions sobre NYC. Si voleu vore mes fotos, les teniu al Facebook.  Lau.

divendres, 12 de febrer del 2010

Historia i xiquets


Jo volia parlar-vos i que em comentareu que opineu sobre aplicar la Historia a l’Educacio Infantil.  Quan arribi aci i em ficaren en una classe de xiquets de 5 anys estava acollonada i perduda.  Mai havia tingut una responsabilitat tan gran…i no n’era una, n’eren 18.
Ja havia treballat amb xiquets pero com a mestra de recolzament, tambe amb adolescents pero com a mestra d’Historia o Art. Ara tenia davant meua a 18 barrufets de 4 anyets, tota la feina per fer i consells d’uns, ajuda d’altres, recerques a llibres I a internet. Tanta informacio em tenia atalabada. Finalment vaig decidir oblidar-me de tot I buscar la manera de passar-ho be, transmetre-ho I ajudar als xiquets a aprendre el que es suposa  que han d’aprendre a eixes edats.
I que millor manera de fer-ho que agarrar-me a allo que havia estudiat, Historia. M’estructuri el curs per mesos segons les Edats en que es divideix la Historia I cada mes viatjavem a una epoca. Amb l’avantatge de que he tingut dos anys seguits als mateixos xiquets i he pogut continuar el projecte durant dos anys.
Amb tallers, manualitats, llibres, contes, etc. hem anat fent el fil de la Historia i ara ens trobem en el Postimpressionisme. Per a l’Edat Contemporania he decidit centrar-me nomes en l’Art perque n’hi ha massa esdeveniments i massa politica per a que els xiquets ho entenguen.
Comenci amb la Historia un poc egoistament perque era un tema que controlava minimament i em trobava agust treballant-la. Pero ara me n’adone de tot allo que aporta l’ensenyament de la Historia a l’Educacio Infantil. Comencant per donar als xiquets una situacio en l’espai i una nocio del temps i seguint amb el coneixement d’ altres cultures, paisos, situacions.
 Els xiquets van coneixent la Historia i en el seu xicotet cervell la viuen com un conte, s’ho imaginen I s’imaginen ells mateix en el context.  
A mes, el fet d’estar sempre relacionant una etapa amb altra o amb el nostre temps. El fet d’ampliar els coneixements que ja tenen sobre Hercules, Egipte, els homes prehistorics o Leonardo Da Vinci i treballar-ho tot amb tallers que ells creen, es a dir, d’alguna manera, tocant la Historia, fa que sense adonar-se estiguen aprenent moltissim. I no nomes d’Historia.
Tambe han apres a llegir i a sumar eh?  No es penseu que estem sempre fent manualitats!
 L. 

On estem

On estem
Per als desubicats i desubicades