diumenge, 18 d’abril del 2010

Que passaria si tancaren El Pais o La Razon durant set anys i acomiadaren a tots els seus treballadors? I si la guardia civil encanonara i torturara suposadament als directors Javier Moreno i Francisco Marhuenda? I si els directors anaren al Parlament madrileny i a la Comissio dels Drets Humans, per contra la seva dolorosa experiencia i alguns politics (del PP) es burlaren i descollonaren davant de la seues cares?

Jo no tinc una bola magica per esbrinar el futur. Pero estic convencut que si aquest hipotetic cas fos real, hi hauria una gran consternacio i preocupacio al mon periodistic i tambe a la societat civil i politica.

Sembla que l'aparell represor no ha aconseguit el seu objectiu d'acovardar i fer recular als qui volen utilitzar la seua llengua per fer periodisme. Actualment la redaccio de Berria (diari succesor de Egunkaria) te 300 treballadors, el doble que tenia anteriorment. Venen mes diaris i per tant son encara mes presents a la societat basca. Sembla que als senyors que donaren el vist i plau al seu tancament, els ha eixit el tir per la culata. On esta ara el Parlament Basc per demanar una condemna i una investigacio del cas, per saber qui va donar l'ordre politica del tancament?

Enhorabona Marxelo, Xabier, Inaki i molts mes per resistir i ajudar a empenyer el carro de la llibertat dels pobles. A tots vosaltres, moltes gracies!!

Ramon

dijous, 8 d’abril del 2010

Primers dies de Victor

8th  April 2010

Ja duc una setmana a Colorado. He estat esquiant  per les rocalloses a Cooper  Mountain amb unes amigues de Mallorca. Tambe verem “the garden of the gods” I “the seven falls”. Formacions d’arenisca i caigudes d’aigua molt boniques.  
Ara m’he instalat a Denver i he de descobrir el centre on son els museus aixI com els pobles dels voltants,  com Boulder on esta farcit de parets encanyonades per escalar.
Ramon i Laura que son els que m’he acoplat tenen lliure el proper dilluns i dimarts i estaven pensant en anar al Black Canyon. 
Volia anar-me’n a Yellowstone pel meu compte pero sense cotxe no hi han moltes combinacions.  Ja veurem que faig pero ho estic descartant. Tampoc anire a Yosemite que haura d’esperar per la propera vegada en que vinga aposta amb un company d’escalada.
Denver es una ciutat que esta molt be.  Hui he anat a correr per un parc.  Tambe he anat a llegir a una llibreria molt acollidora. 
 Victor.

divendres, 2 d’abril del 2010

Un trosset de terreta

Ja tenim aci al Victor!!! Va arribar ahir. No poguerem ni rebre'l a l'eixida de les pistes, mentres l'esperavem ell directament ens busca a nosaltres a l'aparcament....sera independentista!
De l'aeroport se n'anarem a casa i a sopar al bar del costat de casa.
Ieee que no portava ni dos hores aci i ja estaven telefonant-li les seues amiges de Lousiana que han vingut a Denver....sera gigolo! I hui de bon mati ja se n'ha anat amb elles a passar uns dies a les Rocky Mountains. El que diem: un autentic gigolo!
Quan torne el nugarem a una cadira per a que no se'n vaja mes, que ens ha deixat amb les ganes!

Bo, a banda de la seua presencia ens ha alegrat molt el pernil que ens ha enviat la Senyora Conxa, encara no l'hem provat, el reservarem per a quan torne Victor de les muntanyes. Moltes gracies!!!
Ja anirem ficant-vos al dia a vore si vos entren ganes de vindre de una vegada per totes!

divendres, 26 de març del 2010



Des de l'estranger, l'alt nivell de ridícul al que esta arribant la política “Nacional Espanyola” es de vergonya, com diria la meua mare.

L'espectacle lamentable que ens esta oferint el PP aquestes darreres setmanes amb els episodis de censura al MUVIM, les sentencies del TJCV amb el cas Gurtel, el cas Correa, la presumpta clavada de mà de l'ex Ministre del govern d'Aznar i ex-president Balear, “Jaimito Matas”, el “retrasillo” dels jutjats de Nules i d'altres amb els casos pendents sobre L'excel.lentisim Senyor Fabra, el cas de l'ampliació del Cabanyal que, ara mare ara! Sembla que es il·legal. Seguint amb el desastre en la gestió de la sanitat i l'educació del govern valencià, les declaracions de Mayor Oreja sobre la política anit-terrorista del govern, l'incident diplomàtic alenat pels poders mediàtics amb el govern Venezolano, les inhabilitacions disciplinàries del PP que sembla que arriben una miqueta tard... puff, totes aquestes cosetes i alguna mes que segur que ara no recorde, em tenen entretingut cada vegada que connecte amb RTVE en directo per vore les noticies.

Com es possible que el principal partit de la oposició, fasa oposició sense mirar-se a l'espill?

El PP considera que la culpa de TOT el problema econòmic es del Govern, sense oblidar que els qui son realment culpables de que el sistema falle, son els seus amics i socis naturals, bancs, grans empreses, lobbys financers, especuladors-constructors,etc... Sembla que pateixen un xicotet problema d'amnèsia doncs a sigut l'anterior govern qui ens ha deixat com estem ara amb tant de BUM inversor. I a mes no ha deixat ni un duro dins d'aquest territori denominat Espanya. Mes be tot el contrari, deutes familiars amb els bancs, terres agrícoles sense collita, expropiacions per construir terrenys que després no s'han contruit, etc...

La qualitat i alçada política que demostra aquesta dreta reaccionaria es digna d'admiració per part d'algun cabdill ja desaparegut. Si senyores i senyors, parle del passat polític dels qui ara pertanyen a la direcció del PP. Aquells avantpassats polítics que massacraren, torturaren, exiliaren, executaren i prohibiren tot tipus de pensament critic, expressió cultural i avanç científic, ètic i moral durant 40 anys de dictadura.

Aquells que mai s'han dignat a condemnar la brutalitat i repressió d'aquell regim que varen imposar de forma violenta i sagnant per tota la geografia Nazi-onal. Aquells qui mai han demanat perdó justificant-se en que va ser una guerra i que tots dos bàndols feren barbaritats i/o dient que era necessari aquell cop d'estat doncs sinó ara estaríem com Rússia (argument que també he sentit en boca de molts Pinochetistes), ara son els mateixos que exigeixen una condemna a d'altres formacions polítiques pels atemptats de ETA.

Per no esmentar també els greus casos de abusos i violacions que ara ens descobreix la justícia arreu del món per part d'alguns retors, companys i amics de viatge de la “nostra” estimadisima dreta. Com si no ho sabérem des de fa anys. I dic jo que les organitzacions i aquells que han encobrit aquest pederastes, no deurien també de respondre davant la justicia per encobrir els delictes? Peró clar, Con la iglesia hemos topao, no? Hi ara ens volen donar llicons de moral amb el tema de l'avort? Aquells qui han amargat i destruït infàncies innocents? On esta Rocco Varella donant explicacions? I el Papa no demana disculpes publiques?i I la conferencia episcopal que ha de dir al respecte? I la associació en defensa de la família no convoca manifestacions encontra dels retos abusadors I en favor de la família?

Doncs això, amics i amigues, familiars i lectors fanàtics d'aquest blog, dintre d'aquest país de paissos i payasos en que ens ha tocat viure. Els polítics de dretes son els que sempre troben la paieta dintre de l'ull del veí. Però perquè no comencen a mirar-se l'ull del cul d'una vegada? Doncs des de Denver comence a ensumar una oloreta a podrit que comença a ser realment insuportable.

Quin fàstic. Hipòcrites!

Ramon


dijous, 18 de març del 2010

Vesprada de meditacio


Ahir anarem a fer meditacio amb un grup dirigit per un famos “psicoleg” de Colorado. El grup es reunia a Boulder, a 40 minuts de Denver, i mentres buscavem el lloc acabarem arribant tard.  A mes, una vegada dins de la sala a Laura li entraren ganes de pixar i hague de tornar a eixir a buscar un bany. En cap bar la deixaren, aixi que hague de pixar al carrer darrere d’uns contenidors, hahaha.
Bo, doble interrupcio a un grup completament sumit en la concentracio: primer arribem tard i despres Laura ha de pixar.
Una vegada tots apunt comencarem a meditar al ritme dels sons d’un instrument que no identifiquem (barreja entre acordio i orgue). Quan la musica va parar el “Psicoleg” comenca a guiar-nos i a dir-nos que ens centrarem en certes coses.  Tot aixo en angles i tan relaxat que no vocalitzava…en dir-vos que Laura entengue “pees” (pesols) en lloc de “peace” (pau) ja es feu una idea.
La valoracio general va ser bona, a alguns ens costa mes que a altres pero aconseguirem com a minim relaxar-nos.
Despres de volar durant una hora, la crua realitat es va imposar quan el “psicoleg” es fica a vendre'ns CD’s gravats per ell amb musica relaxant al modic preu de 20$ i ens digue que si no haviem pagat els 15$ que costava la meditacio a l’entrar que ho ferem a l’eixir.  Aixi de cru. This is America guys!

dissabte, 6 de març del 2010

Xicotetes diferencies entre aci i alli VII

Encara hem trobat algunes diferencies mes:

- Les escoles publiques de Denver estan controlades fins al punt que a cada professor o professora li diuen que ha de fer cada dia en la seua classe.
- No pots ser donant ni de sang ni d'organs si eres europeu o has viscut a Europa durant dos anys despres del 1998. Adivineu per que? doncs perque la malaltia de les vaques bojes no arriba als EUA ni volen que arribe.
- Encara que tingues segur metge privat, quan vas al metge has de pagar 30$ si vas al de capcalera i 50$ si es un especialista.
- Nosaltres estem habituats a comencar en una escola i acabar en ella fins a que es puga. Aci els xiquets i xiquetes poden canviar cada any d'escola.
- N'hi ha edificis sencers d'apartaments per a llogar gestionats per un "manager". Es una mostra de que aci la gent no compra tant i lloga mes.
- Tambe n'hi ha edificis sencers que funcionen com a residencies de iaios, es a dir, qui lloga apartaments en eixe edifici ha de ser iaio o iaia.
- No esta prohibit menjar, parlar per telefon o fumar al cotxe.
- Es poden treure diners a les caixes dels supermercats. Li pots donar la teua targeta al caixer o caixera i demanar-li diners.
- I parlant de targetes, s'utilitzen mil vegades mes que alli i, a sobre, quasi mai  et demanen identificacio. Si la perds, ja saps que qualsevol pot utilitzar-la com li done la gana.

dilluns, 1 de març del 2010

Conversa neoyorquina

Passejant la gossa de Natalie pel riu Hudson en NYC ens trobem amb un home que tambe passeja el seu gos.

Home: how are you?

Ramon: good, thanks. You have a beautiful dog.
Home: thank you so much.

Ramon: can you speak Spanish sir?

Home: siii, claro, de donde son ustedes?

Ramon: de Valencia, en Espana.

Home: Ohhh, yo conozco aqui a unos paisanos suyos. Vivian en mi edificio y ahora viven justo ahi enfrente. El es un escritor importante, muy buena gente. Su mujer tambien escribe y hace peliculas.

Laura: ah si? Como se llaman.

Home: el essss………Munoz Molina, Antonio.

Laura: vaya! Y ella es Elvira Lindo.

Home: siii, ese es el nombre de ella.

On estem

On estem
Per als desubicats i desubicades