divendres, 29 d’agost del 2008

Divendres 29 d´agost
Diari d’una Aventura


Ja hem fet les dues setmanes i sembla que ens anem acoplant, els horaris ja els estem començant a regular o com a minim ho intentem. Ara mateix estic a una cafeteria veient per la TV les noticies de les eleccions, són increibles aquests Romans! La veritat es que tot es una campanya amb milions i milions de dolars invertits i si ho penses es podrien alimentar moltes boques amb eixos diners, no.

Bé la nostra vida per ací no va malament, Laura concentrada amb la feina, treballen prou, pero, com aquesta xiqueta es tant inteligent i organitzada ho esta fent de meravella. Ja té una setmana de programació i moltes idees per fer-se la del mes sencer. Pero vol esperar-se primer a coneixer a la canalla. Cinc menuts de sis anyets. Que guay, la veritat és que em fan enveja, estar tot el matí rodejat de personetes i a més que et fan cas!! Així que la setmana que bé la començara el dimarts doncs el dilluns és el dia del treballador/a i tenim festa. Imagine que traballara a tope per tancar-se la programació. Segur que estara histeriqueta, així que tindré la casa impecable i li faré el dinaret i el soparet. Per a que veieu quin home m'estic fent.

He fet un parentesi escrivint perque el xicon que té la cafeteria, m´estava parlant sobre el discurs de l´Obama, ell va estar a la Convencio ahir nit. Li havia semblat molt impresionant i que hi havia molta energia dintre del recinte segons ell. Pel que puc deduir per les imatges, gestos i comentaris, els partits intenten amb tot el seu aparell crear un ambient on l´emoció estiga constantment a flor de pell i la bandera també clar. Pugen i baixen la intensitat segons ho han planificat al seu guió. Sense desmereixer la alta capacitat de discurs que té l´Obama que a mi em sembla un gran orador. Sents a la Bay Buchanan parlar amb una agressivitat elevadisima, a mi em fa por, em recorda a una sargent de la gestapo. El senyor Mccain és també una mica agressiu pero menys. Les seves intervensions són pausades pero molt feridores pel que entenc que no és molt. Pense que representa molt bé el paper d´ home de l´Oest moralment agressiu i conservador. Sols li falta el barrret eh!!

Bé per on anavem, he escrit un menú setmanal, com la Laura amb les seves classes. I pense fer-ne d’un per tot el mes. Ah! Ja he trobat piscina de 25 per entrenar i de 50 pels caps de setmana. A la de 25 m,que es l’única que tinc horari per ara, el preu d’inscripció és de 37.50 $ per tres mesos i de 75$ per sis. De 12 a 3 del mig dia i el cap de setmana mes o menys igual. Així que ja ho tinc tot preparat, la zona a l'aire lliure de meditació i postracions, les piscines per entrenar i les pistes de basquet al costat de casa. Ara necessitaré el carnet de Denver que podré dur un vehicle inferior en pes a 15.000 lliures crec, el cas és que podré conduir microbusos de 15 pasatgers, furgonetes de tot tipus amb remolc o no, autocaravanes també remolcades, etc… el que no sé es si podré dur moto. Peró no trigaré a averiguar-ho.

Gentola crec que per avuí ja he complit, intentaré arreglar el meu problema amb aquest ordinador perque no va molt bé, aquesta vesprada vaig a la botiga a que me’l canvien per altre que aquest té garantia tu. Besets per tots i totes.


Pd. Inmaculada, estalvia i arrimat a vore’ns o m’enfadaré. Nela i Maite treballeu i guanyeu pasta, ací la vida és barateta i la roba també. Cris i Sergi, que dir-te a tu Xipirón perque també t’animes, doncs que potser es puga impartir un curs d’ iniciació al nostre esport nacional i necessitaré la teva bolea i ensenyances. Cris com s’apunta a un bombarder, també li diré que ací no parara de parlar anglés i que acabara fins als ous de traduir-li al Sergi, pero, que s'ho passara pipa. Xesco i Espix tenim muntanya i cervesa per anar i vendre, no teniu excusa. Per la resta que també vingau quan vullgau.

Pd. Per als mes atrevits i aventurers diré que tinc a la ment un viatget amb caravana pels EUA. Que incloura busseig, concerts, paissatges meravellosos, bona marihuana i cervesa clar!! Tranquil pare, pero sense abusar. Mario este viatge esta pensat per a tu.
Besos. Ramon

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei Denverins, acabem d'aterrar del Perú i ja estem per la terreta currant! us seguirem amb atenció. Estem en contacte. Un petó transoceànic.

Anònim ha dit...

Acabe de llegir aquesta "pàgina" del teu diari. Un poc tard, la veritat. Però el cas és que escric per a dir-te que m'alegra vore que estàs content i convoiat i que tens moltes coses a fer. Es nota que estàs il.lusionat i, com sempre, eres capaç de transmetre-ho i contagiar-ho.
Cuida de la Laurix.
Bestes. Cristi

On estem

On estem
Per als desubicats i desubicades