Ei penya, com va la vida? jo ací, encara a València, escrivint per primera vegada en un Blog. És una sensació extranya escriure en un lloc on saps que ho podrà llegir molta gent, et dona un puntet d'importància no?. Bé, aniré a la figa (gràcies sergipirón). Ens separem de la nostra terra, el nostre sol, de les vistes que m'encisen anant de Sueca a Cullera, dels revolts que faig per arribar a Xulilla, del Turia i del Xúquer i també de la meva mar. L'enyorança més profunda es barretja a poc a poc amb la curiositat mes adolescent. Com si foren dos colors de pintura. ja ho veig, el roig i el groc entrellaçant-se per buscar el taronja. Així és com ens veig, com un parell de pintures (la Laura i jo) que ens anirem del nostre país siguent dos colors per convertir-nos en un sol. Gràcies per la vostra amistat. Besos. Ramon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada