L´aventura de la vida

L´aventua Americana ja es real, les esperanses són damunt la taula i els sentiments a flor de pell. Quantes vegades hauries somiat durant l´ultim any estar caminant per una ciutat extranya. On els olors t´enbriaguen constantment, on els sons de la ciutat són per tu músiques noves que t´acompanyen durant tot el dia!! Es meravellós sentir els cants dels ocells, vore a les ardilletes buscar energicament el seu menjar i sentir la rialla d´un nen que juga amb els seus amics a un parc.

Aixó és Denver per mi amics i amigues, la sensació de no ser rés dintre d´aquest gran món i la capacitat de fer meves totes aquelles sensacions que ara m´acompanyen.
Els essers humans sóm extranys. Aperciem la vida quan menys ens ho esperem. De sopte t´he n´adones que ets viu i que has vingut a aquest món a gaudir del més granidós que t´haja passa mai, que és viure.

Així que hem d´estar agraits eternament a aquelles persones que ho han fet possible, els que ens han dut a la vida, els que ens han donat la vida gratuita i desinteresadament, com també amb tot l´amor. Sí, són aquelles persones que em vist fer-se majors al nostre costat, els que ens han donat els valors del respecte, companyerisme, justicia, solidaritat, amistat. I la responsabilitat de ser persones dintre d´aquest difícil, pero, meravellos món. Pense en totes aquelles persones que han colaborat en aquest progecte de crear i criar a dues persones, en el meu cas, la Carme i jo, amb tots aquets valors i més que no he citat en aquest escrit. I com no a totes aquelles que també han estat, pero, que el seu temps ja ha volat.

Companys i companyes, amics i amigues, pare, mare, iaia, als meus avis Ramon i Paco, a la meua tieta Vicen, al tio Salvador i al tio Juaquin, a Mila, a Rafa i Agustí, a la tia Regina i al tio Juan, als cosins Ramon, Bota i Salvador, a la tia Lolita, a la tia Laura i filles, a Carme mare i al tio Penya, a Carme, Penyeta i a Fede de la meua estimada Font d´Encarrós, a Pepe Gazquez i a Elu, a Manolo i Maribel, a Rocki i Elisa, i també perque no a el tio Paco i la tia Amparo, … puff estic emocionat!!! En definitiva a totes aquelles persones que m´han ajudat en els moments que he estat perdut o que simplement m´han vullgut baix qualsevol cirscumstancia, a tots elles i als que el polse, la memoria i l´emoció no m´han deixat possar vos vull dir…. MOLTÍSSIMES GRACIES!!. Gracies per les vostres ensenyanses i pel vostre amor incondicional, vos garantitze que sera ben aprofitat, así a la meua Aventura Americana.

Pd. Carme ja ets una dona feta i dreta, aprofita de la companyia dels que ens volen i cuida’ls. T´estime germaneta.

Pd 2. Per a totes les meves apreciades amistats ,no oblideu mai a les vostres families. Estimeu-les i estimeu-vos a vosaltres i entre vosaltres.

Milions de besets per a totes i tots.
Ramon Hernandez i Ferrer
Us tinc dintre el meu cor.