Aquesta és la seva democàcia

Denver 23 d’Agost de 2008
Aquesta és la seva democràcia

¨Amb tota normalitat¨ es celebra durant una setmana la convenció democrata a la ciutat de Denver. L’ocupació hostalera és gairebé de 100%, els comerços estan preparats per a abastir els consumidors i fer el seu agost particular, no sols amb els seus productes de tot l’any, sinó també amb tota mena de samarretes, posters, enganxines i gorres dissenyades especialment per a l’ocasió. Els voluntaris democrates són a cada cantonada de DOWNTOWN (centre de la jove ciutat amb sols cent anys a les seves espatlles) per a informar amb tota la seva simpatia als curiosos vianants de tot alló relacionat amb l’esdeveniment. La cobertura i el resó mediatic és evident, com també és innegable que el candidat Barack Obama té fervents seguidors que pengen orgullosos el seu cartell als jardins de les seves típiques cases americanes.

Després d’haver xarrat obertament amb alguns d’ells, es nota un sentiment d’esperança tant fort que gairebé penses que la situación política dels Estats Units d’America pot i va a canviar amb aquest nou personatge. Però enmig d’aquesta exagerada il.lusió, apareixen les veus discordants dels moviments d’esquerres més combatius, encapsalats per Cindy Sheehan acticista anti-guerra que va perdre al seu fill ja fà tres anys a l’Iraq, que exigeix-se’n al partit Democrata que és posicione en temes tant importants com la invasió de l’Iraq, la pena de mort, la contaminació a nivell mundial, la manca d’ajudes socials pels necessitats, la sanitat i un llarg etc…

Un exemple de l’exagerada força policial és la imatge d’un reporter de la FOX amb dues càmeres professionals penjades d’un braç i de l’altre una mascara especial per als gassos lacrimògens dels anti-avalots. L’excusa pel control policial és la seguretat del candidat i els possibles atacs terroristes, però, la realitat és que els únics que senten aquesta pressió policial són els manifestants amb vestimentes i consignes dels 70 que recorden més a Janis Joplin, que no pas a un terrorista musulmà.

A la fí els cossos especials anti-avalots carregaren intentant dispersar els manifestants sense aconseguir-ho i la marxa arribà a l’entrada del Pepsi Center on hi havia el congrés democrata. En definitiva la societat nord-americana que camina sota les vies marcades pels seus polítics i per l’ètica d’allò políticamente correcte, tenen el seu espai de llibertat assegurat, però, totes aquelles que alcen la veu contra el desordre mundial predominant, que treuen els colors dels seus governats, que pensen que altre món és possible i que, en definitiva, volen un món diferent que repecte, que ajude i on la paraula ABÚS no siga sinònim de normalitat. Una vegada més són silenciades a base de cops de porra, gassos lacrimògens, criminalitzacions injustificades i censura. Ara si ho pense bé, em sembla que no estic tant lluny de la meva estimada València, no creeu? Vosaltres opineu, jo ja ho he fet. Salut i informació.

Ramon Hernàndez i Ferrer