Quant de temps sense escriure per ací. Ho sent però he tingut molta feina. Ara que ja venen les vacances la cosa va relaxant-se i jo també.
Hui hem tingut el Festival d’Hivern a l’escola i els meus xiquets i xiquetes han cantant La Muralla d’Ana Belen. Xe,xe, la millor Jazmine (la negreta de la foto) que ja s’ha guanyat el malnom de l’Aretha Franklyn de la classe...quin xorro de veu tu! Li s’unflava la vena del coll i tot.
Bé, jo contenta perquè han aprés molt de vocabulari nou amb la cançó i ells s’han sentit importants per un dia. Alguna ha vingut vestida de princesa i tot per a la representació.
Ramon ha vingut tot el dia a l’escola per a ajudar-me i no avorrir-se en casa...ara el tinc ací al costat dormint en el sofà i són les 6.30 de la vesprada....per a que després diguen que els xiquets no cansen!
Pel demés, ací fa un fred que pela (mireu la foto de la nostra finestra amb gel per dins), no pugem dels 26 i 15 sota zero. Però com ja sabeu ací esta tot molt ben acondicionat i el clima és molt sec així que estareu passant més fred vosaltres per la humida València.
Hui hem tingut el Festival d’Hivern a l’escola i els meus xiquets i xiquetes han cantant La Muralla d’Ana Belen. Xe,xe, la millor Jazmine (la negreta de la foto) que ja s’ha guanyat el malnom de l’Aretha Franklyn de la classe...quin xorro de veu tu! Li s’unflava la vena del coll i tot.
Bé, jo contenta perquè han aprés molt de vocabulari nou amb la cançó i ells s’han sentit importants per un dia. Alguna ha vingut vestida de princesa i tot per a la representació.
Ramon ha vingut tot el dia a l’escola per a ajudar-me i no avorrir-se en casa...ara el tinc ací al costat dormint en el sofà i són les 6.30 de la vesprada....per a que després diguen que els xiquets no cansen!
Pel demés, ací fa un fred que pela (mireu la foto de la nostra finestra amb gel per dins), no pugem dels 26 i 15 sota zero. Però com ja sabeu ací esta tot molt ben acondicionat i el clima és molt sec així que estareu passant més fred vosaltres per la humida València.
Jo espere ansiosa que arribe el divendres per a començar les vacances: quinze dies de tranquil·litat. Tenim algun que altre sopar organitzat i poc més.
Això si, COM PENSAREM
en les comilones de Nadal,
en tot allò que sobra i amb el que estareu menjant un mes sencer,
en el torró que haurà comprat ma mare que segurament quan jo torne en Juny encara en quedarà,
en les estrenes (per cert, missatge per a mon pare: fica’m les meues estrenes en el meu compte del BBVA, jajaja),
en mon pare en una copeta de vi en la ma diguent-me: “Laura no begues més” i jo acabar-me el got i dir-li als meus germans d’estrangis: “omplime’l” i ells riure...ma que pensaré en el riure dels meus germans!
en les tertúlies entre cava amb Ramon, les dos Carmes i Consuelito
en el típic sopar d’”amigues invisibles” (este any seré més invisible que mai),
en la festa de cap d’any que aquest any viureu 8 hores abans que nosaltres,
en el “que fem per a cap d’any?” i deixar-ho tot per a última hora,
en la cavalcada de reis a la que mai vaig però este any aniria,
però sobretot PENSAREM en tots vosaltres i en el que estareu fent!
Per molt que diguen, A MI SI, A MI ELS NADALS M’AGRADEN...este any menys però m’agraden.
Que passeu bones festes!!! Laura.
Això si, COM PENSAREM
en les comilones de Nadal,
en tot allò que sobra i amb el que estareu menjant un mes sencer,
en el torró que haurà comprat ma mare que segurament quan jo torne en Juny encara en quedarà,
en les estrenes (per cert, missatge per a mon pare: fica’m les meues estrenes en el meu compte del BBVA, jajaja),
en mon pare en una copeta de vi en la ma diguent-me: “Laura no begues més” i jo acabar-me el got i dir-li als meus germans d’estrangis: “omplime’l” i ells riure...ma que pensaré en el riure dels meus germans!
en les tertúlies entre cava amb Ramon, les dos Carmes i Consuelito
en el típic sopar d’”amigues invisibles” (este any seré més invisible que mai),
en la festa de cap d’any que aquest any viureu 8 hores abans que nosaltres,
en el “que fem per a cap d’any?” i deixar-ho tot per a última hora,
en la cavalcada de reis a la que mai vaig però este any aniria,
però sobretot PENSAREM en tots vosaltres i en el que estareu fent!
Per molt que diguen, A MI SI, A MI ELS NADALS M’AGRADEN...este any menys però m’agraden.
Que passeu bones festes!!! Laura.
5 comentaris:
Tenim moltes ganes de voret per l'internet, ja fa massa temps que no coincidim. A veure si amb les vacances podem voret "la careta". i organitzem l'hora.
Aquets any van a ser unes festes molt estranyes per a tots, bo!! una experiencia més, vos estimem moltgissimmmmmmmmmmmmm. BON NADAL.
LA FAMILI VALENCIANA
Hola xiquets!!!!
Lauri t'estic fent un gorret de llana gorda per a que no passes fred (espere acabar-lo abans de que s'acabe l'invern denverí). Un beset als morros als dos.
La puça
Dic jo una cosa ¡Per que no agafeu un avio i veniu? jeje ojala seria el millor regal de nadal.
Ayy una que esta melancolica.
besitos
Hola xics!
Les vacamces ja estan açi... aixina q ara toca carregar les alcalines per a començar el proper any.Aquest any les festes van a se mes familiars q mai en aço de la crisis no es pot eixir massa.Soparem be, aixo si, i despres a fer-mon un parellet per pallisa i poc mes.Disfruteu estos dies en eixes terres tan llunyanes i tan noves,disfruteu de la neu, de la gent i principalment disfruteu l'un de l'altre.Vos desitje el millor per als dos en este proper any 2009.Bo ja ens queda menys per vorevos. DISFRUTEU!!!...B7S. YESU.
PD:Altre any mes amb salut i amor, "ni gordo,ni flaco, ni pedrea".. Alguna pedra com a molt!!
El millor d'estar allà és que no haureu d'aguantar les mateixes preguntes de sempre: Què feu per cap d'any?; ni tampoc les monsergues ni les falquetes de rigor que el personal t'amolla pel carrer: Bon nadal, bon any, enguany em deixe de fumar, què t'han dut els reis (o els reixons,en la variant local)... La gent és més pelma que pelma. Així que gaudiu de la vostra estança per Denver. De segur que serà una experiència única. Resistiu i no caigueu en la temptació de l'esperit nadalenc.
Ànim amics.
Sergi.
Publica un comentari a l'entrada