Me and you

Hem anat al nostre primer partit de Baseball!! Però tot s’ha de dir, considere que és un esport interessant per a vore’l al sofà de casa o amb un americà fanàtic com a company dins de l’estadi i per aquestes terres tenim uns quants. La veritat es que l’edifici està molt ben fet. Un gran punt al seu disseny es que pots estar consumint i vore el partit al mateix temps, molt americà no? Altra cosa que em va semblar ¨diferent¨ va ser que hi havia una zona de fumadors fins i tot a un estadi a l’aire lliure i això va fer rabiar alguns acompanyants que teníem. Varem anar amb Luis i unes amigues d’ell que havien vingut de visita. Imagineu-vos-les entrant a l’estadi i vinga el crit: Pero que guapo, estamos en america, parece una pelicula!! Repetien una i altra vegada cada cop que veien alguna cosa típicament americana. Clar si estàs ací, això implica fer-ho constantment. Jo també vaig tenir la meva dosis d’americanisme en el moment en que les birretes ja estaven fent la seva funció i el joc s’aturà. La gent es va alçar a cantar tots junts una cançó. I no va ser l’himne nacional. Varen cantar una cançó referent al baseball, mes o menys deia que el joc era divertit i rendia tot tipus de tributs sobre el mateix. Tot acompanyat de la pantalla gegant amb el karaoke. I ale, alegria!! Tots en peu i a ballar i cantar. La veritat es que ens ho passarem molt bé. Més tard férem una xicoteta peregrinació a Streets of London, lloc on ens serveixen bona cervesa de tiraor i barata. Una gran nit.

Ramon.

Doncs si, tota la raó, fou molt divertit. Ara hui toca partit València-Madrid a casa els pares d’Andreas, un alumne meu. Coincidències de la vida, el seu iaio és d’Algemesí i està a Denver de visita. Ara mateix estic fent dos truites de creïlla per a portar-les de tapa. Des de que estem ací ens hem fet “mestres tortilleros”, és l’únic menjar conegut que ix bo ací.
La primavera ja ha arribat a Denver. La gespa i els arbres tornen a ser verds i tots els jardins llueixen tulipes, margarides, liles. És molt cridaner. En realitat, el temps a Denver sempre enganya. Una dita diu: Si no t’agrada el temps de Denver, espera. De fet les piscines, encara que ja fa calor, estan tancades. És tradició que s’obriguen totes el Memorial Day, el darrer dilluns de Maig en el qual es recorda a tots els morts en les guerres, que deuen ser uns quants.
Pel que fa a la grip A (o del porc), ací no estem notant res. Ja se que l’eufòria inicial ha passat però ni al principi es feia notar. A l’escola simplement ens rentem més les mans, els xiquets ja no tenen llustre de tant de sabó i poc més. Pel que veiem a RTVE per internet, a València n’hi ha prou d’infectats.

I poc més vos conte. Esta vegada obviaré parlar dels meus xiquets, hahaha. No vos deixe cap beset, vos el done en directe d’ací un mes!!! Anit estiguérem fent una llista amb tot el que volem dur-nos de València quan tornem...les botifarres i les llonganisses són prioritat.

Laura.

Vos deixem unes “Xicotetes diferències entre ací i allí”:

- No celebren el dia del treballador l’1 de Maig sinó l’1 de Setembre.
- En l’equivalent al que seria la zona blava, si a algú li ha sobrat temps i et passa el seu tiquet et poden multar. A la nostra amiga Patricia li passà, una persona la va vore quan agarrava el tiquet d’altra persona per a aprofitar-lo i la van multar. Xivatos!!!
- En molts barris hi ha cartells on t’adverteixen que a banda de la policia els veïns també estan vigilant-te. Es a dir, si fas alguna “il·legalitat” i et veuen criden a la policia i et denuncien.
- Si et demanen un cigarret pel carrer automàticament te’l paguen a un dolar.
- Els xiquets no solen donar besos. Normalment si li dius a un xiquet que et done un bes, et donarà una abraçada.
- Pel carrer n’hi ha dispensadors de premsa. De vegades gratuïts, d’altres pagues un dolar i la “caixa” s’obri per a que pugues agarrar un diari. Segur que ho haveu vist.