TORNEM A CASA!!

Últimament es impossible tenir el cap gelat i estar concentrat durant mes de cinc minuts sense pensar quants dies ens queden per tornar a vore-vos a tots. La emoció que sent cada mati, es insuportable... si no pregunteu a la Laura, cante, balle no pare de somriure...avui que es suposa que he de rebre a un xiquet que mai para de plorar, vos promet que es insuportable, pero ja no m'afecta. Crec que soc immune a tota desgracia, em senc fort, amb energia, com un xiquet quan vol anar-se'n de campament amb els seus amics. Mira que jo havia estat ja fora de casa, però mai durant un període tant llarg.

M'agrada quan la Laura i jo ens mirem als ulls i tots dos sabem el que estem pensat. En aquest moment diem "TORNEM A CASA uuoooooooo" i ens posem a cantar o a fer el mono dins del cotxe. Eduard Punset diria que arribem a punts molt alts de felicitat en aquets moments, hahahahahahaha...
Al meu parèixer el temps a passat volant. Em sembla que va ser ahir quan vaig arribar a Denver i els carrers eren tots nous, tot era enorme i et senties com a un estranger. A mes si algú et parlava i li havies de repetir " sorry ai am foroguin...can llu ripit pliis". JAJAHAHA, ara les coses son completament diferents. Anit mentre veiem una peli americana ja ens sentíem identificats amb les imatges dels carres que apareixien. Denver ja forma part de nosaltres, sense dubte.

Mai hauria pensat que al tenir certa edat el temps passaria volant. Les experiències que he tingut aquest darrer any han sigut moltes, bones i de dolentes, però fent un cop d'ull endarrere em sembla com si fos ahir. No vull ni pensar quan tinga 80 anys si el temps passara mes rapid encara. Vos imagineu tenir la sensació de que el temps ja no exitira. Doncs una vegada vaig sentir a un reportatge del meu admirat Punset en el qual deia que els nens no tenen sentit del temps doncs no són conscients del mateix.

Es podria dir que el pas del temps es simplement ficció?.
Element volàtil, company de camí inseparable que faràs aturar els batecs del cor de tothom. Si no ets conscient de que existeix ja el coneixeràs, ja!

Pd: Aquest escrit el vaig escriure el Divendres ultim dia de treball al campament d'estiu de l'escola.

Ramon