Al dia següent enfilarem cap a Las Vegas (Nevada), pensàvem parar a la tornada però finalment ens venia millor d’anada. Quina ciutat tu! Més hortera impossible, el súmmum de la despesa per la despesa, del masclisme, de l’ostentació, del kisch. Ple de gent per totes bandes, els casinos infestats de ludòpates, llums per totes bandes, coses que vore per tots els costats, acabarem amb dolor de coll i saturats. La Laura cansada de tot acabà dient: “Vámonos al motel, esto es peor que el paseo marítimo de Cullera el dia 15 de agosto!!!” i se n’anàrem cansats físicament i mentalment.
I mireu si tenen cara que al motel un paperet ens recomanava estalviar energia i no encendre l’aire condicionat o moltes llums....però tindran morro!!! Si en eixa ciutat no cabia ni una llum més! En definitiva, una ciutat per a vore i no tornar.
Després de Las Vegas arribarem a San Diego, ja en l’estat de California. Aquesta ciutat llatina i cosmopolita ens va donar molt bona impressió, sobretot perquè hi havia molta gent jove i per suposat, te mar. Des d’ací veguérem el Pacífic, soparem una bona pasta italiana al barri nomenat “Little Italy”, passejarem pel port on n’hi ha ancorats diversos vaixells dels segles XVIII i XIX i agarrarem un ferry per a visitar l’illa de Coronado que està enfront de la badia.
La tercera parada fou Los Angeles. Ací ens quedarem en un motel en el centre de Hollywood que per a qui no ho sàpiga és un barri dins de Los Angeles. El nom d’estes ciutats ja denota glamour, artistes, limusines, etc, veritat? Doncs res d’això. Ja ens ho havien dit i ho podem confirmar, Los Angeles és una ciutat bruta, molt contaminada (fins el punt que hi ha dies que la radio aconsella no eixir al carrer) i amb un trànsit boig.
T’imagines d’una manera el passeig de la fama i el teatre Kodak on fan els Oscars i quan arribes et desil·lusiones ràpid. Xeeee, que el carrer on estan totes les estrelles al terra sembla l’avinguda del Cid!
De Los Angeles se n’anarem amb molt de gust i encararem el cotxe cap al nord i l’interior de California, cap al Sequoia National Park. Per a nosaltres el millor del viatge. De camí reservarem una cabana per telèfon amb la intenció de fer una barbacoa per la nit, comprarem tot pel camí. Quan arribarem la cabana que havíem reservat no tenia ni cuina ni barbacoa així que l’home ens oferí un altra que era un poc més cara però que tenia de tot. I pagà la pena! La cabana era normaleta però tenia una terrassa justet damunt d’un riu d’aigua braves i pedres enormes i redones. Espectacular! Passarem la millor nit del viatge fent-nos la barbacoa, mirant les estrelles i escoltant l’aigua del riu. Al matí següent visitarem el parc. Supose que podeu imaginar-vos la impressió que dona vore un bosc amb els arbres més grans del món. Com a prova tenim una pinya a casa que mesurarà dos pams de llarg. A més veguérem ossos i tot!!!! De fet, un d’ells atacà a Patrícia però no arribà a fer-li res. La xuleta es plantà davant de l’os a fer-li una foto i sembla que això no li agradà a l’animalet.
Bo, d’ací tornarem a desfer el camí que havíem fet i de tornada pararem a Arches National Park. Impressionant també, és un desert on l’erosió va fent figures impossibles en unes roques totalment roges.
En total, uns 4.956 km en 8 dies!!! Una cosa està clara, els Estats Units són molt grans i tenen moltes coses per a vore però el millor és la natura que conserva. Encara que han sigut moltes hores de cotxe ens ho hem passat molt bé i no hem parat de fer el tonto com ja és habitual en nosaltres. Ja vos ensenyarem més fotos i el diari del viatge que hem anat fent durant les hores de cotxe (amb dibuixos, papers pegats, tiquets de motel, etc.).
El nostre proper viatge és a finals de Novembre (per al pont d’Acció de Gràcies) quan se n’anem a Santa Fe, en Nuevo Mexico. Almenys està més prop, només a 5 horetes de Denver.
Per cert, si voleu vore més fotos les penjarem en el Facebook.
5 comentaris:
Magnífica la descripció del viatge i de les ciutats on heu estat. Alguna coseta em diu que esteu començant a agafar-li el punt a Estats Units, cosa que ens alegra i també ens fa una miqueta de por per si decidiu quedar-vos-hi. Pose com a exemple la foto de Ramon amb la bandera americana. A este pas, es farà republicà. Primer l'ski, després les birles, en acabant l'accent ianqui i, ara, amb banderetes. Ai mare, ai mare...
La veritat es q hi ha molt q veure per aquelles terres i sobre tot els parcs naturals, q deuen ser impresionants. Els altres llocs tan mitificats corren eixe perill q una vegada ho veus perden tot l'encant. Pero be, podeu dir q heu estat ahi.... Per a cuant el "Gran Canyon"?Bo xics fins l'altre road trip....B7s Yesu
Portes talla d'escriptor, no t'ho deixes, ens has fet viatjar a tots un poc i com et vaig dir en la meua felicitació del teu aniversari: "Passats els anys vec que des de sempre has vullgut ser ciutadà del MÓN, però amb les arrels del nostre País molt fermes, escampant la nostra cultura i aprenent de les altres.Esteu molt be en les fotos tot dos junts i tu Ramon guapissimmmm en la bandera.
Un bes molt fort per als dos.
Mare no ho he escrit jo aquesta vegada, sinó la ¨licenciada¨ Garcia. Però moltes gràcies pel cumplit!! besets per a tota i totes...
M'agrada vore-vos tan feliços i saber que les coses van millor encara que l'any passat. Efectivament, com diu el Secretari (que no sé qui és) fa una mica de por vore-vos així de bé per si decidiu quedar-vos i no tornar. M'encanten les vostres històries i la secció de diferències és genial.
Vos estime i vos espere prompte, Txell
Publica un comentari a l'entrada