Siempre quise ir a L.A.

Hola gentola! Com aneu? Lluís i jo acabem d'eixir d'un baret de fer-nos un desdijuni a l'americana: creïlles fregides, sandwich, coca-cola a mansalva, ketchup...I es que fa 12 dies que no fumem, ni un ni l'altre, i no podem parar de menjar. La veritat és que no parem de calfar-nos el cap perquè anem a engreixar per culpa de no fumar però l'altre dia arribarem a la conclusió de que no podem ser tant durs amb nosaltres mateix: primer deixarem de fumar i després ens ocuparem d'aprimar-nos. Imagineu-se el dia calfant-te el cap pel tabac i pel greix al mateix temps.

Ara estem esperant torn en una perruqueria molt moderna, nomes vos diré que estic asseguda en un cadira que te forma de sabata de tacó de lleopard i estic connectada a internet per wifi. N’hi ha 4 perruqueres amb el cos ple de tatuatges que semblen més go-gos que perruqueres.
El meu amic vol tallar-se el pèl i mentre estem fent temps per a que Ramon acabe de treballar, arribe Patrícia i els quatre enfilem el camí cap a Califòrnia. Ens perdrem uns 8 dies i travessarem Colorado, Utah, Nevada i California. Pensem vore tres parcs nacionals: Yosemite, Sequoia i Arches. I el millor: divendres que ve celebrarem l’aniversari de Ramon a Las Vegas!!!. S’ho imagineu? Celebrar el teu aniversari en una ciutat que t’has cansat de vore en el cine! Jo pense vestir-me de Sharon Stone en “Casino”.
Pel demés, ja ens heu dit que aquest any no estem actualitzant sovint el blog i ho sabem, ens disculpem i ens comprometem a actualitzar-lo almenys una vegada a la setmana a partir d'ara. La veritat és que no tenim massa temps, Ramon està treballant molt i jo no pare massa per casa. Aiiiii, ja vos enviaré una foto de la meua primera aquarel·la, tremoleu amics amb parets blanques a les vostres cases!
En l’escola ja sabem que continuem de p.m. Jo aquest any estic FELIÇ amb els meus xiquets i xiquetes. Tenim tanta confiança entre nosaltres que semblem amics i gaudim ensenyant i aprenent. Ramon també està molt bé en la seua classe de 14 xiquets i xiquetes de 4 anyets, uns solets!

Ale, ja han cridat a Lluís per a tallar-se el pèl. Vaig a penjar-vos unes fotos i se n'anem. Ens emportem un ordinador al viatge, així que potser actualitzem el blog des de California o Las Vegas.

Molts besets americans!

pd.: Costa encara està plorant? quan més plore menys pixarà!!!

Fotos: 1. El xiquet amb les galtes més grans del món. El tinc intimidat perquè m'encarnisse apretant-lo.

2. La meua classe amb Liam assegut en "la silla de hablar" que es on expliquen a la classe com es senten eixe dia o ens presenten un objecte especial per a ells. Davant Abigail i Luca el de ratlles.

3. Dia d'inauguració del nou campus de l'escola. Cual fue mi sorpresa quan vaig vore que el públic enlairava banderes espanyoles! per suposat també americanes, franceses i xineses.