L'elecció democràtica

L'últim dia de l'any m'he alçat amb ganes de clavar canya.

Alguns anys m'he hagut de tragar el discurset que es marca el borbó a televisió espanyola per felicitar-nos els nadals i com és típic en aquestes dates, desitjar-nos un bon any VINENT (mira que m'agrada aquesta paraula).

De tots es ben sabut que aquest home mai ha sigut santo de mi devoción, però he hagut d'aguantar algunes nits nadalenques el seu discurs interminable i la seva característica pronunciació.

Sortosament aquest any m'he lliurat per estar ací, als Estats Units. Vull aclarir que dintre de la meua familia, hi ha gent que considera important escoltar-lo i jo sempre ho he respectat, aguantant amb les dents apretades i gravant a la memòria l'escena de la taula, la bandera situada al seu darrera, les mirades a l'esquerra que es pega per llegir el discurs i sobretot una frase que ix i es repeteix tots els anys de la gola del meu pare: Podré escoltar-lo tranquilament! Sempre em calle i li faig cas. Però és cert que em costa.

Aquest any, en la distància, he llegit als diaris que el Rei instava a apretarse el cinturón a la resta dels ciutadans. Òstia tu!, vaig pensar, tindrà cara aquest personatge? Un home que mai ha doblat el llom i que té a tota la familia cobrant del subsidi de l'estat es fica a donar-nos lliçons a la televisió com si fos un mestre d'escola, esperant que li fem cas. Es cert que hi ha gent que diu que es l'ambaixador d'Espanya i que com a tal ha de tenir un sou, però ha sigut triat per ocupar aquest càrrec?, ha fet oposicions?

Tots sabem que es l'hereu del difunt dictador que va fer patir als nostres pares i que va provocar la guerra civil espanyola. I certament, encara estem pagant la seva ¨negociació¨amb els golpistes del 23-f. Però fins quan? continuarem pagant la manutenció de la seva familia?. Jo no pense que la decisió d'acabar amb aquest abús no ha de ser únicament política, més encara de seny. El sentit comú, excloent el sentiment patriòtic-monàrquic, ens porta a pensar que algun dia la societat demandarà la fí d'aquesta despesa económica innecessària per a l'Estat. El baluard de la democràcia és poder triar qui vols que et governe i a aquest senyor no ha estat triat democràticament. http://es.youtube.com/watch?v=ZLoi4N-JTTA

Sorpresa 2009

Punxeu en l'enllaç que vos deixem...especialment fet per a vosaltres!!! Gràcies per deixar-nos missatges i fer-nos sentir més prop de la terreta!

http://es.youtube.com/watch?v=Hc5TO-RbKOk

Per fi!!!

Per fi ha arribat el Pare Noel i ens ha portat EL PERMÍS DE TREBALL de Ramon! ale, ara a buscar feina!

Bones festes!!!

Quant de temps sense escriure per ací. Ho sent però he tingut molta feina. Ara que ja venen les vacances la cosa va relaxant-se i jo també.
Hui hem tingut el Festival d’Hivern a l’escola i els meus xiquets i xiquetes han cantant La Muralla d’Ana Belen. Xe,xe, la millor Jazmine (la negreta de la foto) que ja s’ha guanyat el malnom de l’Aretha Franklyn de la classe...quin xorro de veu tu! Li s’unflava la vena del coll i tot.
Bé, jo contenta perquè han aprés molt de vocabulari nou amb la cançó i ells s’han sentit importants per un dia. Alguna ha vingut vestida de princesa i tot per a la representació.

Ramon ha vingut tot el dia a l’escola per a ajudar-me i no avorrir-se en casa...ara el tinc ací al costat dormint en el sofà i són les 6.30 de la vesprada....per a que després diguen que els xiquets no cansen!

Pel demés, ací fa un fred que pela (mireu la foto de la nostra finestra amb gel per dins), no pugem dels 26 i 15 sota zero. Però com ja sabeu ací esta tot molt ben acondicionat i el clima és molt sec així que estareu passant més fred vosaltres per la humida València.

Jo espere ansiosa que arribe el divendres per a començar les vacances: quinze dies de tranquil·litat. Tenim algun que altre sopar organitzat i poc més.
Això si, COM PENSAREM
en les comilones de Nadal,
en tot allò que sobra i amb el que estareu menjant un mes sencer,
en el torró que haurà comprat ma mare que segurament quan jo torne en Juny encara en quedarà,
en les estrenes (per cert, missatge per a mon pare: fica’m les meues estrenes en el meu compte del BBVA, jajaja),
en mon pare en una copeta de vi en la ma diguent-me: “Laura no begues més” i jo acabar-me el got i dir-li als meus germans d’estrangis: “omplime’l” i ells riure...ma que pensaré en el riure dels meus germans!
en les tertúlies entre cava amb Ramon, les dos Carmes i Consuelito
en el típic sopar d’”amigues invisibles” (este any seré més invisible que mai),
en la festa de cap d’any que aquest any viureu 8 hores abans que nosaltres,
en el “que fem per a cap d’any?” i deixar-ho tot per a última hora,
en la cavalcada de reis a la que mai vaig però este any aniria,
però sobretot PENSAREM en tots vosaltres i en el que estareu fent!
Per molt que diguen, A MI SI, A MI ELS NADALS M’AGRADEN...este any menys però m’agraden.

Que passeu bones festes!!! Laura.

La vida pasa, despacito

I continuem fent camí per les ameriques, no per tots els Estates, però, tot arribarà. Aquest matí m'he alçat amb ganes de contar-vos els nostres avanços i ahi van... Per fí els meu ingresos estan augmentant!! No es que, ara que visc al país capitalista per exel.lència a nivell mundial, m'obsesione amb els dolars, ni que estiga maurant lo sufucient com per donar-li la importància que tenen els diners. Res mes lluny de tot aixó. Jo sempre he pensat que el món podría funcionar amb altres valors millors que no pas sols els economics i que els nivells d'humanitat deuríen de ser els que tingueren un valor real i no un troç de paper de color verd, però, estic content. Que li em de fer. Una frase que em m'ha vingut al cap: ¨solo los necios confunden el valor de las cosas por su valor económico¨. Està clar no? així que estic alegre perque puc continuar fent una cosa que m'agrada, que em fà sentir-me útil i que sobretot em facilita poder estar en contacte amb gent nova. Aixó es el que realment em fà feliç. L'ensenyament. També es cert que no sempre tens els alumnes que desitjaries, clar. Tinc una xiqueta negreta que sembla una mal criada, no sé si aprendrà molt de Castellà o qué, però, el que no dubte es que jo ho intentaré amb totes les meves forces. La seva mare es de Jamaica i vol anar a aquell país llunyà, no se si vos sona? Espanya? o alguna cosa així, que durant molts anys no ha fet mes que fer la mà a totes aquelles llengues i cultures minoritàries i antigues, pel simple fet de ser diferent i tal. I a mes han vullgut gestionar un territori pròpi on han viscut els seus avantpassats. Que extrany es el món no? alguns poden estar orgullosos de dir el que són i a d'altres, no ho poden fer en veu alta per por a represàlies o a un etiquetatge social que t'asenyala amb el dit acusador: Eixe es independentista. Ui... quina por els fà sentir aquesta paraula. Que no estigues dins de les seves vies d'adoctrinament i encara pitjor, que tingues una forma pròpia de pensar,Puff. Crec que açó els fot mes, que no pas que un siga independentista o no, així que a vall les doctrines i amunt la llibertat d'expressió. Ups, que se m'envà el fil. I també tinc altra alunma. Es mare de dos xiquets de l'escola i pertany a la family que ens va convidar a ¨Thanksgiving¨ i que com ja sabeu ha canviat la meva forma de vore la cuina americana. No crec que m'emporte moltes sorpeses mes a les meves papiles gustatives a nivell culinari, així vos anime a tots aquells que llegiu açó, que ens envieu tota mena de menjars mediterrànis a la nostra adreça. Sempre que estiguen envasats al buit i/o que siguen pruductes no perceders. Ah! a la caixa ha de possar ¨roba per a babé¨, que ningú s'escandalitze per açó eh! La resta bé, la Laura no para de treballar i el director i la resta de la direcció estan enamorats d'ella, així que sols ens falta que em donen el permis de treball i que em contracten a l'escola. Per cert avuí es l'aniversari d'un gran amic meu, així que açó va per tu. HAPPY BIRTHDAY TO YOU,HAPPY BIRTHDAY TO YOU... la resta ja la coneixeu. A tots aquells que el conegau, pegueu-li un estró d'orelles de la meua part. Felicitats Angel. Bé i aixó es tot, per a mes informació ens podeu trobar a quest blog. Besets per totes i tots. Salut i força al canut.

el pernil mes esperat!!

Per fí ja ens ha arribat la caixa. Els meus pares ens han enviat una caixa amb menjar de la terra. la veritat es que va ser la Laura la que va tenir la paciència per obrir-la, ja que el meu pare, va demostrar una vegada mes , que no hi ha ningú que tinga les seves idees. ens va fer tota una obra d'ingenieria per que el preciat coningut arribés en perfectes condicions. I així ho aconseguí. amb una combinació de ¨poliexpà expandit¨ tela i paper de diari, el contungut arribà perfectament. Del torró de llema d'ou no queda res i de la botelleta de vi tampoc, clar tenint denominació d'origen de Gandia, que esperaveu!! La resta la guardem com si fos or, l'oli, el formatge, mes torró, l'embotit... tot està meravellos. He retrobart els gustos que ja avia oblidat i per un moment m'he sentit a la caseta del marenyet o a casa dels meuys pares un dia de dinar...mmmmmmm. les papiles gustatives varen tindre un dia de marxa!! anaven com boiges per dintre la boca. Bé, agraïr en primer lloc tot el menjar que em rebut, i espere seguim rebent, en especial formatge i oli d'oliva eh! i com sempre recordar-vos que vos volem a tots i que tenim moltes ganes de vore-vos. Besets per tots que vaig a jugar als bolos.

Principi

Principi

El nostre Denver ja es fa de voler, la neu comparteix presència amb nosaltres i la meua sensació es de respirar lliure. M’agrada vore nevar. M’agrada vore caure els floquets de neu a sobre de la Laura. Sabeu, ella és el motiu de que em pose a escriure. No sabia com començar, però ja està. Si, els floquets de neu a sobre del seu cap, amb els muscles prop dels pampolets perquè el fred no entre dins del seu cos i un somriure de xiqueta al rostre. Aquesta imatge m’encisa. Quan entra al cotxe es frega les mans. Jo me la mire i m’ix un somriure. Acte seguit la Laura em diu – Que mires? – i jo responc – no res...sols et mire. El meu peu esquerre embraga, pose la segona i la carraqueta patina de darrere. Així continuem la nostra Aventura Denveriana de hui...i no ha parat de nevar en tot el dia.