Com veieu...Ramon te "morrinya" i te tant de temps lliure que esta convertint-se en poeta.Lau.

Denver 22/08/2008

El passat se’t torna present i del present ja no saps res.

Conta’m,
com és el color del dia i el sabor de la mar,
com és el tacte de la sorra als peus i l’olor del lletsamí.
Conta’m,
tot allò que jo no puc trobar als racons de l’enyorança
Conta’m,
tot el que la memòria no em deixa recordar…

A l’espill,
el reflexe del teu cos sota la llum del matí,
Als focs de la cuina,
l’olor del pà torrant-se.
A l’entrada de la casa,
el gos que espera la seva eixida.
I a l’exterior la teua partida d’arròs,
esperant-te.

Dissortadament,
jo no sóc allí per sentir la humitat a la meua pell.
Quantes vegades l’hauré maleïda?

Del passat cap al present hi ha tota una vida pel mig,
L’aventura de jugar a fer-se major encara siguent un xiquet.
Tirar endavant ja està formant part del futur.
Desitge estar al teu costat i seguir caminant, amor meu.

Sé que hi ha moments en que obris els ulls i no t’hi veus.
On et trobes amb tanta obscuritat sense saber on vas?
Sóm a un món que encara no és part de nosaltres,
per això hi ha moments que obris els ulls i no t’hi veus­.

Ramon Hernàndez i Ferrer

Dilluns i bon dia

Com esteu??? per aci tot continua igual de be. En classe nomes tinc ara 4 xiquets perque un ha canviat d'escola. A la ciutat encara fa molta calor, suposem que l'hivern vindra de colp i no tardara molt pel que escoltem a la gent. Ramon es imparable aprenent angles i parlant-lo...a mi em costa encara parlar-lo pero l'entenc ja quasi tot...es meravellos aixo d'escoltar una canco i entendre-la!.
El cap de setmana hem fet poc. Dissabte tinguerem una festa en casa dels companys d'espanyol i diumenge ens passarem el dia dormitant per a recuperar-nos. Hui dilluns, la rutina: treball, casa, dormir.....que avorriment no? no es tan diferent a quan estem a Valencia eh? Doncs no, no es tan diferent, nomes vos trobem molt a faltar! ara ja van notant-se les absencies. Al principi com que no paravem i era tot nou no ho notavem tant.

Bo, vaig a vore si recupere als nanos del pati i fem un poc de Matematiques....poc, perque no aguanten mes de 3o minuts treballant. He d'estar sempre negociant, treball a canvi de joc.

Un bes molt molt molt molt fort!

I mes fotos

Aci en va una del centre (Downtown), una de Ramon amb el darrer cotxe que hem llogat i

una d'un soparet a la casa dels meus companys del col.le.....mes fotos i mes besets

Fotos

Aci van unes quantes fotos messss. Una del xiquet mes lent del mon, Boland (sempre es l'ultim en tot, en la filera al pati, en el menjar, en el treball de classe.....ara, no es penseu que ell s'acalora molt). Una del tipic carret de "perritos calientes" i l'altra del dia que portarem els mobles a casa amb la pick-up d'un amic.

Hola!

...quin gust treballar en esta escola...es que tot el que fas els sembla be i damunt et diuen que estas fent-ho be. Hui tinc reunio amb els pares, desitgeu-me sort!

Com sempre, ara que estic davant l'ordinador no se que escriure. Vaig a deixar-vos unes fotos del nostre piset (per fi, amb mobles que ens ha regalat el director del col.le)...adivineu qui m'ha regalat el ram de flors de damunt la taula, jeje.

Be, vaig a deixar fotos i au...estic en blanc........besets i kisses!

El Queixal

...que dolor, que dolor, dentro del armario (com diu la meua Rafaella i Yesu em recorda al seu comentari)......me'n vaig rapid que estic en l'escola.....nomes era per deixar constancia de que encara soc ama i senyora del meu queixal de l'enteniment......estic prenent-me antibiotic i ja me l'arrencare en Valencia quan torne (si aguanta sense fer-me mal).

Quina il.lu vindre pel mati al col.le i vore els vostres comentaris......Yesu m'he pixat de risa, passa'm el correu de Raquel perfa que no el tinc!!! Cris, ja mirare be els preus i tot el rotllo per a vore quan veniu!!! jo vull Nadal, jajajajajajajajaj.

Vos estimeeeeeeeeee!!!! Per cert, gracies per la informacio sobre Cullera, no sabia res.

Molts besetsss!! Carme, records a tots i totes!

Lauretra

Es nota que Ramon te temps lliure eh?? esta aclaparant el blog. Jo no tant, la veritat. Nomes tinc 5 xiquets (tot mascles) a classe pero unes bales totsssss!!! damunt parlen sempre en angles i es suposa que la classe es en espanyol, mare meua, me'ls he de guanyar com siga. Als pares ja me'ls he guanyat, uns ens han convidat a sopar i tot....que americans que son.

Les meues companyes i companys tambe estan tots iguals pero ells tenen mes alumnes pobrets.

I res, entre l'escola i els amics ens passen els dies sense enterar-nos.

Jo tinc un problemeta amb el queixal de l'enteniment des del dissabte. Diumenge una amiga que es metgessa hem va fer una recepta....em vaig prendre la medicina i despres vaig llegir que portava morfina....imagineu-se, vaig estar tot el dia `androga`....no podia alcar-me del llit. Despres de l'experiencia em passi al Ibuprofeno fins a hui que tinc dentista....segurament me l'arrencaran....ja vos contare com es viure sense el queixal de l'enteniment.

A Ramon li hem trobat un xiquet que vol classes particulars d'espanyol i li pagara 25$ l'hora, que no esta mal, almenys fins a que tinga el permis de treball.

I que mes....doncs que l'altre dia anarem a comprar roba a uns outlets que n'hi ha prop de denver....levi's, ralph laurent (o com es diga el pijo eixe), banana republic, nike......ens entra la vena consumista rapidament....encara que Ramon porta arrossegant-la des que arriba.

Be, vaig a deixar-vos unes fotos dels meus xiquets i d'un esquirol, aci esta ple i la gent els odia perque es claven dins les cases a furtar menjar. Ens veiem prompte no? siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii