El passat se’t torna present i del present ja no saps res.
Conta’m,
com és el color del dia i el sabor de la mar,
com és el tacte de la sorra als peus i l’olor del lletsamí.
Conta’m,
tot allò que jo no puc trobar als racons de l’enyorança
Conta’m,
tot el que la memòria no em deixa recordar…
A l’espill,
el reflexe del teu cos sota la llum del matí,
Als focs de la cuina,
l’olor del pà torrant-se.
A l’entrada de la casa,
el gos que espera la seva eixida.
I a l’exterior la teua partida d’arròs,
esperant-te.
Dissortadament,
jo no sóc allí per sentir la humitat a la meua pell.
Quantes vegades l’hauré maleïda?
Del passat cap al present hi ha tota una vida pel mig,
L’aventura de jugar a fer-se major encara siguent un xiquet.
Tirar endavant ja està formant part del futur.
Desitge estar al teu costat i seguir caminant, amor meu.
Sé que hi ha moments en que obris els ulls i no t’hi veus.
On et trobes amb tanta obscuritat sense saber on vas?
Sóm a un món que encara no és part de nosaltres,
per això hi ha moments que obris els ulls i no t’hi veus.
Ramon Hernàndez i Ferrer
3 comentaris:
Hola xiquets...!!!!
lo siento, pero a mi escribir el valenciano no se me da nada bien, así que si quereis pasarlo bien,ir al cine que a mi costa no. Bueno, espero que haya ido bien el aterrizaje (supongo que con el tiempo que ha pasado ya estareis más que asentados), y mejor aún el desembarco, por lo que ya teneis que ser los dueños y señores de la zona, no? No sé el límite de esto, así añadirme a los que os pueden contar rollos desde aquí y ya veremos si no os arrepentís. Ramón, sensevergonya, un bes; Laura,anim y no et deixes guanyar el terreny. Besets als dos. JUANJO.
Hola bonics!!!
Ja sabeu que "al meu país la pluja no sap ploure". Aquest cap de setmana han hagut inundacions a la ribera baixa, sobretot a Sueca on l'avinguda de l'arròs es va omplir metre i mig d'aigua!!!!!!!! Flipant com una piscina. En les notícies eixien unes imatges gravades per una suecana que deia: "23 de septiembre, hay un tio nadando por la calle" I ERA VERITAT!!! Es veia a un tio fent braza pel carrer per a arribar a sa casa!!!
Com veieu ací les coses no canviem. Vos vull
Espe
Ei col·legues, en aquest missatge vul provocar-vos la llàgrima fàcil. Ara mateix ens n'anem a un concert d'Extremoduro, cosa fina. En un principi, sopem plegats a casa Espe i Xesco i després a Beniparrell: concert, birretes, algun que altre producte típic de la nit i festeta enyoradissa. I és que, com passa el temps no? Ai, a vore si vaig a ser jo qui es posa a plorar. sniff...Bo, que us deixe allà en el vostre emplaçament denverino. Supose que estareu bé, sobretot per les notícies que conteu de l'escola i pels poemes de Ramon, tot un crack. Besets amics, besets, tants com quilometres ens separen...
Sergi
Publica un comentari a l'entrada