Laura i Denver

Denver és una ciutat enorme, te uns 70km d’ample i altres 70 de llarg i el carrer més llarg dels EUA amb vora 100 km. Amb la qual cosa no eres ningú sense cotxe, perquè el servei d’autobus només connecta les grans vies.

Com moltes ciutats d’ací, te un centre de negocis amb gratacels i molta gent i la resta del terme és un compendi de casetes (pocs edificis) sense gent passejant pels carrers (normal, tots van en cotxe).

Les cases són tipical american, amb jardinet, gos i cartells de l’Obama. Si vius a Denver tens la sensació de que van a guanyar els democrates, almenys és el que volen quasi tots. L’altre dia vam vore el debat entre Mc Cain i Obama en la cafeteria d’un amic i me’n recordava molt del debat entre Zp i Rajoy. La gent tenia les mateixes reaccions de riure i mofa quan parlava Mc Cain que nosaltres quan parla Rajoy. La putada és que entenia millor l’anglés de Mc que d’Obama però bé.
En definitiva, és una ciutat molt progre i oberta

És una ciutat nova, te 150 anys, i una base molt forta de colonitzadors alemanys. Això es reflexa encara hui: és el paradís de la cervesa, celebren l’Octoberfest com a Alemanya, són rossos i grossets (jaja) i tan confiats i cívics com a centre-europa (amables, condueixen lents, són molt respectuosos, deixen els cotxes i les cases obertes...).

Ara, n’hi ha certes coses que et fan dir: This is America guys!. Sobretot el menjar!! No m’agrada gens, acabes cansant-te de tanta hamburguer. No n’hi ha restaurants normals (o ben pocs i cars), tot són estil pub amb música, cervesa i el que ells diuen menjar, es a dir, hamburgueses, creïlles, menjar mexicà, indú, etiop, i tot el que vulgues, excepte valencià, clar, o com a mínim, espanyol o francés, res de res.
L’opció és cuinar a casa, però ni així te el mateix sabor que a la terreta. I damunt tot és carn, el mero no el coneixen, jaja. Trobes peix fresc en algun supermercat però jo crec que és descongelat.

Impossible també trobar cera per a depilar-se, i ací estic jo amb uns pèls de por sense poder anar a la piscina. La novia del director m’ha dit que ella en te i me’n donarà per a abandonar la meua vessant de Cheewaka (no se com s’escriu).

Pel que fa a la feina, de putti di mare. Potser em canvien de classe però de moment continue amb els meus 4 dimoni-xiquets. Hui els he regalat un peix per a la classe i hauríeu d’haver-los vist com han flipat. El primer que han fet ha sigut donar-li menjar i tirar-li un cuc dins de la peixera a vore si se’l menjava. Com era d’esperar, el cuc s’ha ofegat i el peix no se l´ha menjat. Coses de la vida i la mort. A vore qui trau ara el cuc d’ahi dins!!! Per cert, al peix li diuen Pepe.

També hem acabat una revista d’aula que publicarem tots els messos. La secció d’actualitat gira al voltant de les dos dents que li han caigut a Addam i a Seth.....ni el Pedro J., tuuuuuu!
En la secció de cuina tenim la recepta de la truïta de creïlles. I en la de viatges, l’excursió que ha fet Boland, el xiquet més lent del món, a les muntanyes amb els seus pares il.lustrada amb un dibuix d’unes muntanyes de color morat i unes persones a dalt de tot que semblem chupa-chups més que persones.

Eixos són els meus xiquets, viuen en altre món paral·lel a la resta del col·legi. I què bonic és això!.....i quina paciència tinc!