Denver, 10 Octubre, 2008Hui es el primer dia de fred. El cel esta tapat i diuen que el cap de setmana nevara, yuujuuu! ja era hora perque tot era amenacar pero mai arribava.
Ahir fou 9 d'Octubre i fou innevitable recordar la terreta. Llegirem els periodics, 80.000 persones amb la Rita i el Camps....de la nostra mani, res de res. I encara ens sorprenem.
Nosaltres ferem el nostre mini-acte veient un documental en catala per la nit...no tenim altre que La Revolta Permanent del Lluis Llach i els successos de Vitoria del 76. Si de normal ens estimem la terra, ahir l'est
imarem mes.L'anecdota:en el concert final del documental ix un music de Cullera, jaja.
I mentrestant, aci estem vivint la tardor mes bonica que hem vist mai. Qui digue que les fulles son verdes? aci son roges, grogues, marrons, i de totes les tonalitats del verd.
I la tardor si que es com ens l'explicaven de xiquets, les fulles dels arbres es cauen!!! jajjaa, el carrer esta ple. Es riureu pero a Valencia tot aixo no es veu, o ni ens fixem.
I poc mes, Ramon esta entrenant de valent i esta content...i si ell esta content, jo tambe ho estic, aixi que.....tots contents! Pel col.legi el director ha arribat ja d'Spain i m'ha tornar a recordar "mi excelente trabajo" aixi que no podem demanar mes.
Espere que per les terres del Mediterrani tot estiga igual de be...encara que ja m'han dit que noteu molt la crisi i que les pluges amenacen. Que no siga res.
Ja li dire a Ramon que escriga mes que vos te abandonats!
Un bes molt fort des d'un pais multicolor cap al meu Pais Valencia.
2 comentaris:
Ací també tinguem un país multicolor. Amb mil tonalitats de gris amb que es tiny el cel en aquesta gota freda que tenim damunt, el gris, o més ben dit negre, en que pinten el futur econòmic del país i el gris dels polítics valencians que són tan foscos com sempre. Però ja saps que dins nostre tenim multitut de colors, sobretot el roig intens, que intentem trasmetre als que ens envolten.
Vos trobem a faltar (ja estic plorant una altra vegada) i vos estimem molt.
La puça espe i el xes
Sí sí, la tardor allí arribarà en forma de neu, però ací com sol passar cada tant, ha arribat en forma de pluja. Mare, com ha plogut!. Imagineu-vos el panorama: rius desbordats, tensió popular, canal 9 fent de les seues amb un desplegament total (un reporter en cada poble més o menys)...Supose que estant allí, tot açò us farà certa gràcia. I en gran part la té, però només ve a descobrir una cosa: gaudiu de la vostra experiència perquè ací les coses van com sempre, amb un toc de realisme que espanta de tan negre com es presenta. Que pessimista m'ha quedat açò, però necessite desfogar-me, la meua vaga informativa (no us havia dit que ja no llig diaris?) no dóna els efectes desitjats i la mala sang creix per moments. En fi, que us deixe mentre mire a la Cristi bonica com estudia. Je je. Ni ella s'imagina que ara mateix us estic enviant un beset de part seua. I és que encara que no es prodigue molt dient-ho, us estima tant com jo.
Adéu guapots.
Sergi.
Publica un comentari a l'entrada