El comiat

Que tristes es queden les nostres ànimes després de la teua partida. Hi ha gent que en aquesta vida que et vol desinteresadament, de la qual aprens i disfrutes amb la seva estima, la seva companyia...Quants records has deixat a les nostres ments!!.

La persona que torna a la terra on viu i és feliç, ens ha fet passar molts bons moments, ens ha fet riure moltíssim. Amb ell hem tingut converses interesantíssimes, m'ha donat consells com sols ell sap fer-ho i amb l'elegància que el caracteritza. La humiltat i el respecte que m'ha transmés és digne d'admirar. La teva familía ha d'estar orgullosa de tu. Jo ja sabia que eres una gran persona i a la Laura també li ha marcat. Ara ell ja té un lloc dins del cor d'ella. Al meu ja el tenia, però, després de acomiadar-lo a l'aeroport i al marxar nosaltres altre cop cap a Denver, el sentiment de que l'espai que ocupa ara dins es molt mes gran. No es mesurable ni amb metres.

Hem plorat al deixar-lo marxar, l'emoció era tan gran que al nostre cotxet no podiem ni parlar. Durant una llarga estona el silenci barrejat amb els records, ha fet que el trajecte haja sigut interminable. I les llàgrimes han caigut. Laura i jo ens hem sentit tristos per la teua partida.

Recordes les sessions de Prision Break, les cervesetes, els vaitgets a Loveland, les partidetes al billar, els breakfast, els menjars que ens has preparat, els passegets per Denver, The Church, les compres biològiques, etc...? Puff hi ha tantes coses i tants moments que no s'oblidaran...

Carlos, Bazo, gràcies per la teva amistat, gràcies per haver-me ajudat sempre, gràcies pel teu somriure de pillastre i de la teva mirada ¨acero azul¨. Gràcies per haver-me ensenyat a no caure esquiant i per tot l'equipament, gràcies per ser com eres. Ets una gran presona i un gran amic. Recorda que aci tens la teva casa sempre que vullgues i que jo estic i estaré per tot alló que necessites. Com sempre un abraç ben fort i un bes dels meus.

Laura: Carlinhos jo només vull dir-te que no pense anar a The Church fins a que no tornes a vindre i assagem el nostre ball de Queer as Folk. Gràcies per vindre, per passejar al meu home i fer-nos els dinarets tan bons. Besets i mirades d'acer blau. ;)...en un mes m'has enganxat a dos series, el que mai m'havia passat...Viva el castigadorrrrr!!!!