Ja mai descansaràs a la teua ciutat.
Eternament estaràs rodant per les rodalies
fins que les teues restes formen part d’un bancal.
Els carrers ja no seran per tu,
et sentiràs estranger caminant les entre faroles del teu barri
i escodrinyaràs amb la curiositat d’un xiquet
els carrerons que per tu seran desconeguts.
Ja no viuràs a la teua ciutat
hauràs elegit la companyia de les ones trencant a la sorra,
el cant dels pardals quan comença el dia
i t’enlluernarà la dansa del vent amb color verd de la partida
Ja no viuràs mai a la teua ciutat
hauràs elegit la companyia de les muntanyes altes,
la neu es filtrarà dintre dels teus conductes sanguinis
i ballaràs amb la cara pintada al voltant d’un foc com un indi salvatge.
Eternament rodaràs.
Eternament estaràs rodant per les rodalies
fins que les teues restes formen part d’un bancal.
Els carrers ja no seran per tu,
et sentiràs estranger caminant les entre faroles del teu barri
i escodrinyaràs amb la curiositat d’un xiquet
els carrerons que per tu seran desconeguts.
Ja no viuràs a la teua ciutat
hauràs elegit la companyia de les ones trencant a la sorra,
el cant dels pardals quan comença el dia
i t’enlluernarà la dansa del vent amb color verd de la partida
Ja no viuràs mai a la teua ciutat
hauràs elegit la companyia de les muntanyes altes,
la neu es filtrarà dintre dels teus conductes sanguinis
i ballaràs amb la cara pintada al voltant d’un foc com un indi salvatge.
Eternament rodaràs.
4 comentaris:
El poema molt bonic, però em pense que encara és una miqueta prompte perquè es poseu tan melancòlics, no?
Encara que rodes pel món,
Estigues en la ciutat que estigues
Aprendrás coses noves
Creixerás amb eixes noves experiències
Però sempre al teu cor estarem tots els que
T'ESTIMEM
"Mi hogar está allí donde dejo caer la cabeza para dormir".
TOM WAITS
Vos recomane "Comentari Urbà" el Refrany de la Setmana.
Publica un comentari a l'entrada