dilluns, 7 de setembre del 2009

Re open











Arribem a l’aeroport després de més de 18 o 20 hores de viatge i s’està fent de nit. Laura, fumant-se un cigarret al meu costat, seiem al terra de l’exterior de l’aeroport amb les nostres maletes. Som a la planta sisena i gaudim d’un cel de color roig que remarca la silueta de les Rocky Mountains. Juan ens arreplega amb el seu 4x4. Després de xerrar una miqueta, restem en silenci per uns segons quan veiem tota la ciutat il·luminada. Ja estem a Denver.
Pel matí podem vore els arbres amb les fulles encara verdes. Sembla que et reben amb les branques obertes. Tot ens és familiar. Ja no ens sentim com uns estranys caminant o conduint per aquesta ciutat. El cel blau cristal·lí i els núvols pomposament dolços també ens donen la seva benvinguda. Aquest any passaran coses. Moltes coses. I tindrem el
gust de contar-vos-les per que vos animeu a fer-nos una visiteta.

Gràcies a totes i a tots per l’estiu tan meravellós que hem viscut a la nostra terreta. Per a alguns no hem tingut massa temps i a d’altres ni els hem pogut vore, però bé, al Desembre ja estem allí. Vosaltres continueu llegint-nos fidelment...si voleu.

Vos deixem algunes fotos del Tastes of Colorado, una fira que es fa tots els anys on pots trobar productes típics d’esta terra, ja sabeu, hamburgueses, barbacoes, artesania africana, pintura, massatges, dolços, concerts de tot tipus, molta cervesa. Vaja, que res és d’ací però tot es troba ací. Ah! I el més fort, la Coca-Cola era més barata que l’aigua.

Besets per tothom.

Ramon i Laura.

5 comentaris:

XescoArechavala ha dit...

Hello my friends! Benvinguts de nou a la blogosfera... us llegirem amb atenció per seguir-vos els pasos més enllà de l'atlàntic... i ens veiem al desembre, que és d'qui no res i us donarem la benvinguda a la terra una nova unitat familiar de tres.
Un petó als dos

Laura i/o Ramon ha dit...

perfavor fixeu.vos amb el tio que hi ha a la foto de laura i les floretes denverines!! Un autèntic americà...jajajajaja

Secretari ha dit...

Benvinguts de nou companys. Ja estava desitjós de llegir les vostres aventures així com de contar-vos les que passen per ací, que no deixen de ser les mateixes de sempre per altra banda. Només espere una cosa: que en aquest segon peregrinatge vostre per aquelles terres llunyanes no us entre la dèria per no tornar, perquè ací sempre se us troba a faltar. Com a nota positiva de la vostra partida, també he de dir que per fi tindré algú més que em faça comentaris al meu blog, a banda de Xesco i Arnau. Bona estança a denver, amics.

Anònim ha dit...

Hola xics! Ja veig q esteu com a casa. M'alegre de q tot vaja be.
Ja tenia ganes de llegir-vos, tenia "mono" d'histories Denverianes.... Per açi tot igual, encara estem amb la calor, q aquest any no s'en va ni a tirs...Jo vaig enxamplant....
Seguim en contacte, B7S.
Yesu.

Anònim ha dit...

eeeeiii, que d'ací no res esteu ja en el programa "españoles por el mundo".
Laura a veure si per fi coincidim en alguna paella en decembre o quan vingues.
a experimentarrrrrrrrrrr!!!!!!!
b7s
Rosana Estellés
8º Silo cabret... jaja

On estem

On estem
Per als desubicats i desubicades