Sabeu que ? La neu em fa pensar. Em crea una combustió extranya dintre el cervell.
No es que jo utilitze molt sovint aquesta part del cos, però quan veig caure la neu, es com si el meu cap absorvira eixa energia i es possés en funcionament. Com per art de màgia!
Així, anit mentre mirava com caien els floquets de neu i s'estiraven per formar un fràgil llençol de color blanc al terra de la terrassa, un llàmpec de llum em va fer reflexionar.
Enguany havien naixcut tres xiquetes. Me les imaginava com tres estrelletes en una nit obscura. Podia vore els somriures a les cares dels seus pares i mares, mirant-les fixament i meravellant-se per això que havien creat entre tots dos. Observant la fragilitat i la tendressa amb la que venen les nenes al món. Quin món les espera! Vaig pensar...
Les tres estrelletes s'anomenen Aitana, Gara i Neus. Sentat al terra, me les imaginava creixent, fent-se grans al nostre costat. Les seves primeres rialles, les seues primeres paraules, les seues primeres passes, les preguntes indiscretes i innocents que solen fer les filles i fills. Les veia corrent pel marenyet, nadant a la platja, mentre els majors fem la paella...i bevent em casalla.
En definitiva que aquestes xiquetes creixeran i gràcies a l'estima i sacrifici dels pares, aprendran a estimar la seua terra i la seua llengua, com també les nostres tradicions. Aquest pensament em va fer somriure. I pensar que si qualsevol dia necessitaren alguna cosa, alli estaràn la tia Laura i el tio Ramon per tot allò que necessitaren. Perque aquest món pot ser difícil d'entendre, d'acceptar, inclós de viure. Però el més important es saber gaudir-lo amb l'estima que els nostres pares i mares ens han donat. Així que endavant parelles, molta sort que ha arribat l'hora de criar estrelletes i recordeu...Deixeu que rode la roda.
Enhorabona.
6 comentaris:
No vos conec de res, però m'has emocionat. Bon Nadal!
Enhorabona a tu, que orgullosa em sent!, a eixes mares i pares amics vostres, dir-los que arribarà el dia que els passarà com a mi, les estreles brillaran amb llum pròpia com TU.
Jo tinc dos estreles ja que brillen amb llum pròpia i una estrela més que m'he la portat el Ramon, la Laura.
BON NADAL A TOTHOM
M'has emocionat Ramon. Només una persona amb la teua sensibilitat seria capaç d'expressar un sentiment que només el tens quan eres mare/pare. Aitana sempre tindrà als seus tiets Ramon i Laura, i correrà pel Marenyet, i pujarà als muscles del tio Ramon i es llançarà de cap als braços de la tia Laura, clar que sí!
Moltes gràcies.
Aitana i Cris
Hola xics!Bon Nadal i proper Any 2010.
Ja tenia ganes de llegir-vos. La Gara acapara tot el meu temps... he començat a donar-li una ajudeta de bibe i aixi torne a tindre algo de vida propia...jeje, es una "mamella-depenent". Es una llastima no poder vorevos en aquestes festes... aixi q les paelletes i torraetes les agarrarem amb mes força,no?.Vos emviem un fortisim abraç i molts b7s.
Rober, Yesu i Gara (la estrelleta).
Ja està, ja ho heu aconseguit i m'heu fet plorar a la mamà. Creieu que així podeu ser uns bons tiets?
Res companys, sereu uns bons tiets, tant a la distancia com quan us tinguem a prop.
Bona entrada d'any i un petó ben fort als dos de la Espe, el Xesco i la Neus.
Yo también tengo dos que,más que estrellas,para mí son constelaciones enteras con planetas y todo.También brillan ya con luz propia,como tú y como Laura y,desde aquí,les deseo a todos estos nuevos padres y madres mucha fuerza y ningún miedo.Lo necesitarán.
Los hijos se educan veinte años antes de nacer y siempre hay un instante en el que se pone en marcha un mecanismo que nada puede parar.
Así que estoy de acuerdo.Dejad que ruede la rueda.
Un abrazo a todos.BON NADAL.
Publica un comentari a l'entrada