Nadals solets

Enguany tampoc tornem a casa com el torró. A Ramon no li afecta molt però jo l'altre dia escoltí als xiquets de San Ildefonso per RTVE i m'eixia la llagrimeta, hahaha. En el fons era perquè mai em toca la loteria.

La solitud dels nadals es compensa amb la materialitat dels regals dels pares de l'escola: botelles de vi, targetes per a massatges gratuïts, diners, etc. Els regals estrella: una casa deixada a les muntanyes per a la setmana que ve i un viatge a NY per al mes de Febrer. Que vos sembla? bé, no? També ens han regalat alguna cosa coenteta, com una gran caixa de música que pot agradar molt als xiquets però nosaltres no sabem on ficar-la. De moment està abandonada dins d'un armari.

El que més ens han regalat són targetes de felicitació. Jo no entenc com poden gastar tant de paper si total les targetes van sempre al fem. A Denver (no se com serà a altres llocs) regalen targetes per a tot: si et conviden a sopar, al dia següent el més cortés és donar una targeta de agraïment; si venen nadals tot el món et dona targeta, xeeee, si et tinc davant felicita'm oralment i au; si s'acaba el curs més targetes; si aniversari, encara més.

L'ús exagerat de paper, i també de plástic, ens dona un poc de fàstic. El plàstic és altre tema. Tot, absolutament tot, va en envoltoris de plàstic. Com no n'hi ha carnisseries, verdureries o botigues normals, als supermercats va tot empaquetat en plàstic. A banda, com el clima és molt sec, no pots deixar el menjar sense plàstic perquè es resseca. Així que si obris una llauna de tonyina i no te l'acabes, has de ficar-la dins d'una bosseta de plàstic o en un tupper (no se com s'escriu). Al supermercat trobes tuppers i bossetes de plàstic de totes les grandàries i colors.

Altra despesa que ens sorprén és la de llum. Ara als nadals totes les cases s'il·luminen per fora amb tot tipus d'ornaments més o menys coents. Les fiquen ara, els entra gos de llevar-les quan passa nadal i passem quasi tot l'hivern amb un lluminària de por.

Ara entenem perquè l'ajuntament no fica faroles pels carrers.

Al costat del nostre piset tenim una casa que s'ha fet una valla amb bastons de caramel il·luminats. La encarregada del nostre edifici que ho ha vist, s'ha ficat gelosa i ens ha plantat llums per tot arreu. Més que un bloc d'apartament semblem una discoteca. Per no parlar de les cases amb il·luminació en forma de ninot de neu gegant, pares noels, simbols de la pau a les finestres, tot el que es pugueu imaginar.

Ale, vaig a vore si desperte a Ramon i anem a menjar alguna cosa.....alguna cosa que no serà ni pernil, ni gambes, ni torró, ni casca de reis, ni res de les meravelles que estareu menjant per ahi. S'admeten enviaments i donacions ;)

Passeu bones festes!