A que li cale foc?

Quanta gent haurà pensat aquesta frase després de sortir d'un banc? Segurament mes de la que ens podem imaginar.
Una vegada vaig sentir de boca d'un mestre d"historia, que els majors lladres que hi havia al mon eren els bancs. I així es no? Tots sabem que els bancs no tenen escrúpols. Que per a ells els seus client som únicament números que han de donar una rentabilitat i que si no es així i no paguem amb rigorositat les nostres hipoteques o préstecs, no tindran cap problema en fer-nos fora la nostra casa o embargar-nos qualsevol dels bens que tenim. Però tranquils benvolguts amics i amigues que aquest no es el meu cas.

El que em passa amb al "meu" US BANK tinc el meu compte corrent bloquejat des de fa ja mes de 15 dies i a mes a mes estic dintre de la llista de frau i morositat. Com? perquè? podrà ser el nostre amic Ramon, hagués caigut en mans del capitalisme consumista mes desmesurat i haja perdut el seny comprant impulsivament?. Algunes veus diuen que de seny mai no he tingut molt, però gracies al nostre senyor, o no, encara no he perdut la xaveta.

El meu cas ha sigut simplement una equivocació. Al arribar a l'escola el primer dia després de les blanques vacances nadalenques, vaig visitar la meua bústia de professor com de costum. Esperava alegrement trobar-me amb el xec que tots els mesos i puntualment em deixa la cap d'administracio. Però dissortadament no hi era. Vaig pensar que seria un error de la dona, doncs ella s'incorporava a la feina un dia mes tard que nosaltres. I no li vaig donar mes importància. L'endemA, vaig visitar-la al seu despatx per saber quina era la raó del retràs. La resposta de la dona va ser llençar balons fora i dir-me que ella m'havia enviat el valerós xec a la nostra adreça. Jo estava una miqueta estressatdoncs era el primer dia després de 15 dies de vacances pagades i li vaig dir que miraria la bústia de casa. Així doncs per la vesprada, després de la primera traumàtica i exhausta jornada laboral, amb les ànsies de fer-me unes birretes i oblidar-ho vaig dirigir-me a obrir la bústia, i...? Cony!! No estava el xec. Amb mala ostia vaig tancar la xicoteta porteta de metall. Aleshores vaig sentir que la porta s'obria, era la Cartera. Be Ramon tranquil, que no esta tot perdut. Ara aquesta xica de cabells rogencs, t'entregara el teu esperant sou en forma de paper verd i signat per la direcció de l'escola. Molt amablement la xica revisa totes les cartes que tenia, però no hi era. Al dia següent vaig tornar al despatx de la cap i li pregunte que a quina adreça ha enviat el xec. A la seva cara apareixia una expressio de dubte i revisa dintre del caixó del personal quina era l'adreça que ella tenia. Va treu el meu contracte. Sembla perfectament correcta, però la dona va decidir endinsar el cap en aquell enorme caixó i....va treure un paper de l'any passat on hi havia la nostra antiga adreça. Amb tota la cara del mon em diu que jo no li he donat la direcció actual. La cosa queda que si no he rebut el xec, s'haura d'invalidar per que ningú no el cobre i fer-ne un de nou.

Al arribar a casa el xec esta a la bústia i corrent vaig al banc per ingressar-lo. Al mati següent visite el banc amb el cotxe i Laura i jo traem diners per pagar el lloguer.

Puff, quin esglai. Ara ja esta tot clar, vaig pensar. Però aquest sols era el principi...

Ramon.