Com vos havia promès ací teniu la segon entrega de....A QUE LI CALE FOC?Dos dies desprès de l'ingrés, vaig anar al banc per treure'n mes. Allí anava jo amb el dial de Jazz a les 7'30 del mati, mes content que unes pascues i pensant que la vida es meravellosa quan en lloc de traure pasta, se m'ocorre mirar els diners que tenia i... el meu "saldo" era de -689$!!. Imagineu-vos quina cara se'm va quedar. Amb els folquets de neu caient lentament com fulletes de tardor, el dia es va tornar de color gris.
Resulta que la cap l'administracio havia anul·lat el xec i no m'havia dit res, així doncs el banc es pensa que jo l'havia falsificat. I no contents amb això em cobraven interessos per estar en negatiu. Parli amb la gallina dels ous d'or (la cap) i em va dir que em faria un nou xec però que seria jo el que pagaria les despeses de l'anul.lacio (20$). Amb la pasta que tenen en aquesta escola i em diu això. La meua resposta va ser posar careta de cabronet i dir-li que daixò ni un duro. Que com era possible que una escola de prestigi com aquesta no tinguera un fons per a aquestos casos?. Vaig tallar la conversa amb aquesta frase...I'm so sorry but I'm so busy now, please let me know wich could be your solution, thanks. Crec que aquesta ha sigut la frase en angles mes repetida des de aquell dia. La dona em feu un nou xec i vaig anar a correcuita per ingressar-lo. Una vegada al banc, el xic em va dir que ja esta tot solucionat. Però el Banc ja m'havia posat a la llista de morositat.
Resumint. La meua negativitat anà en augment durant els 10 dies restants, un caixer s'hem tragar la targeta de Crèdit, no paraven d'arribar cartes a casa recordant-me la meua negativitat i alentant les meues ànsies per fer una falla com deu mana aquest país. I el dia que Laura i jo fèiem 5 anys de parella, vaig anar al banc i em vaig cagar amb tots els presents. Això si, amb molta educació clar. Es disculparen, em digueren que esperara 4 dies mes i que tot tornaria a la normalitat.
La veritat es que no varen ser 4 sinó 6 per normalitzar-ho tot.
Sabeu que? Com que he anat tantes vagades al banc, he acabat fent una xicoteta amistat de complicitat amb el xic que sempre m'ha atès i com a mi m'agrada mirar les experiències negatives amb un altre prisma no descarte fer-me unes cervesetes amb ell un dia d'aquests.
Això si, que pague ell.
4 comentaris:
La veritat és que els atzucacs burocràtics son realment sorprenents...
Em poses a la llista de socis del Casal Faller US Bank, que me'n vaig jo pacallà si cal cremar alguna cosa.
I que pague les birres, que les pague.
Gracies per la teua solidaritat Arnau
El perdiguer
Ara ja sé de qui han aprés els bancs i els administratius de per ací. Això és merei un fort i sorollós galtó, a banda del respectiu i clamorós insult valencià: deshonrats cares de collons!
USUREROS.Eso son exactamente.Con la socorrida excusa,tan usada ya,de los consabidos errores administrativos e informáticos,cada minuto que pasa tu dinero retenido en sus manos,genera dinero a su favor.
Lo hacen continuamente.En plan suave,reteniendo nóminas 24 horas todos los meses o a lo bruto como os han hecho a vosotros.
Ni tienen vergüenza ni la conocen.
Publica un comentari a l'entrada