Jo volia parlar-vos i que em comentareu que opineu sobre aplicar la Historia a l’Educacio Infantil. Quan arribi aci i em ficaren en una classe de xiquets de 5 anys estava acollonada i perduda. Mai havia tingut una responsabilitat tan gran…i no n’era una, n’eren 18.
Ja havia treballat amb xiquets pero com a mestra de recolzament, tambe amb adolescents pero com a mestra d’Historia o Art. Ara tenia davant meua a 18 barrufets de 4 anyets, tota la feina per fer i consells d’uns, ajuda d’altres, recerques a llibres I a internet. Tanta informacio em tenia atalabada. Finalment vaig decidir oblidar-me de tot I buscar la manera de passar-ho be, transmetre-ho I ajudar als xiquets a aprendre el que es suposa que han d’aprendre a eixes edats.
I que millor manera de fer-ho que agarrar-me a allo que havia estudiat, Historia. M’estructuri el curs per mesos segons les Edats en que es divideix la Historia I cada mes viatjavem a una epoca. Amb l’avantatge de que he tingut dos anys seguits als mateixos xiquets i he pogut continuar el projecte durant dos anys.
Amb tallers, manualitats, llibres, contes, etc. hem anat fent el fil de la Historia i ara ens trobem en el Postimpressionisme. Per a l’Edat Contemporania he decidit centrar-me nomes en l’Art perque n’hi ha massa esdeveniments i massa politica per a que els xiquets ho entenguen.
Comenci amb la Historia un poc egoistament perque era un tema que controlava minimament i em trobava agust treballant-la. Pero ara me n’adone de tot allo que aporta l’ensenyament de la Historia a l’Educacio Infantil. Comencant per donar als xiquets una situacio en l’espai i una nocio del temps i seguint amb el coneixement d’ altres cultures, paisos, situacions.
Els xiquets van coneixent la Historia i en el seu xicotet cervell la viuen com un conte, s’ho imaginen I s’imaginen ells mateix en el context.
A mes, el fet d’estar sempre relacionant una etapa amb altra o amb el nostre temps. El fet d’ampliar els coneixements que ja tenen sobre Hercules, Egipte, els homes prehistorics o Leonardo Da Vinci i treballar-ho tot amb tallers que ells creen, es a dir, d’alguna manera, tocant la Historia, fa que sense adonar-se estiguen aprenent moltissim. I no nomes d’Historia.
Tambe han apres a llegir i a sumar eh? No es penseu que estem sempre fent manualitats!
L.
6 comentaris:
Com heu quedat amb eixos que tradueixen blogs del catala a l'angles sense saber escriure en espanyol? Ja ens contaras.
El teu escrit m'ha paregut molt interessant, reflexionare al respecte.
Salut i forca!
La veritat es que no molt be, pero recorde ara mateix una dita popular que sentia de menut per La Font D'encarros...qui la fa, la paga!!
El Perdiguer
Genial tu proyecto,sigue así todo lo que puedas que aquí a los nanos de 4 años no les enseñan una mierda.No tenemos gente como tú.
Otra cosa:la semana pasada me encontré con el tema de no estar invitada a acceder a vuestro blog y me sentí fatal porque no entendía nada.Intenté contactar con vosotros y no hubo manera;pero como hoy me he encotrado con que sí,pues todo arreglado.
Saludos y pálante.
Buala! Quina pena no ser nano ara! Pinta molt bé Lau, a més es nota que disfrutes plantejant les classes així. Que bé ser feliç fent el que t'agrada!
laura no et preocupes, ja vindràn millors temps. Açò és com la vida mateixa. Ah!, sóc Conxa la mare del Sergi. Un beset des de Sagunt.Conxa
Sóc jop una altra vegada, perque estic aprenent a fer comentaris, el Sergi m'esta ensenyant. Un altre beset a tu i a Ramon.Conxa
Publica un comentari a l'entrada