Videos casers

Si mireu ací a la esquerra, un poc més abaix, vos hem deixat dos videos arribats directament del Festival de Benidorm. Cal observar, que mentres Luis i jo estem fent el idiota, Ramon està per darrere fent-nos una truiteta. Digne d'observació és també la meua veu de Tamara al video de Camela.
El primer video va dedicat a la meua amigaxa Inma-Culada.

Dia del llibre

Digueu-me pessada però estic que no cague amb els meus xiquets i xiquetes. Ara estem parlant de Grècia i Roma i flipen amb els gladiadors i amb Afrodita, Zeus i tots els deus. Hem inventat un ésser mitològic, hem fet un trencadís, els lleons del Coliseu, els Jocs Olímpics...saben, fins i tot, on està en el mapa...i això que són americans!

Hui hem celebrat el Dia del Llibre decorant un arbre amb objectes relacionats amb els nostres llibres preferits i hem abandonat llibres pels voltants de l'escola per a que algú els trobe i els puga llegir, dins del llibre hem escrit: "si encuentras este libro estás invitado a leerlo". També hem fet roses de paper per a regalar-les als pares que estan "de lo més pagats".

Aisss, quina alegria dona vore-los aprendre! També tenen les seues coses clar, com ú diu aful, en lloc de azul, o una que li pregunte "una palabra que empiece por JA" i em diu "huevo", etc.

Hui els pregunte a tots "una palabra que empiece por JE" i em diuen JEFE. I salta una: o JEFA (ja els he fet feministes). Els pregunte: "quien es la jefa de esta clase", i a coro: "TUUUU". I salta la mateixa, NOOOO, TU Y RAMON!!!

Vaaa, calle ja que sino no pareeeee, no vull imaginar-me quan tinga un fill....o filla.

Gràcies per aguantar-meeeeeee. Vos deixe unes fotos.

Laura (i Ramon, el jefe, que està ací al costat)

Una becadeta

Normalment ú pot dir que els somnis, són simplement això, somnis. Desitjos que mai assolirem, o simplement situacions abstractes que no són realitat i que sovint no podem entendre. Però aquesta vesprada no he tingut un somni d’aquest, ni he tingut cap somni utòpic on les injustícies que ronden per aquest món anaren a desaparèixer, ni he assolit la il·luminació com si fos un monge tibetà per trobar solucions als dilemes que tenim a l’interior de nosaltres. No benvolguts amics i amigues, simplement he somiat amb la sensació que ú te quan abraça a les persones que estima i quan gaudeix d’aquesta situació. Així la meva vesprada ha sigut un viatge per l’interior dels meus sentiments, on a mesura que avançava aquella pluja de abraços, anava veient a tots aquells que tenen un petit racó dintre meu. Familiars, amics i amigues, grans persones que ja ens han deixat, com també els animals estimats...El mes curiós es que a cada persona que abraçava era en un lloc diferent i així he pogut recórrer diversos carrers de València, places, pobles etc...i gaudir d’aquells paisatges que formen part de mi. La sensació que m’ha deixat no ha sigut en cap moment trista ans al contrari, ha sigut molt reconfortant. Sentir el calor dels qui t’estimen, més que siga de forma imaginària, et dona una mica de confort vivint a tants quilometres de casa teva. Així ha sigut com he dormit una ¨ siesteta ¨ de tres hores de la que no volia despertar mai. Tots els meus familiars més propers saben que sóc un gran os que es capaç d’hivernar hores i hores. I al meu favor he de dir que el temps que ens acompanya avui incita a refugiar-se a casa i fer-se uns cangretes, doncs a l’exterior si no neva, plou. Algunes veus diuen que quan dorms perds el temps i que mai es recupera, però avui sense cap mena de dubte ha sigut el millor temps que he perdut mai.

Ramon

Xicotetes diferències entre ací i allí V

Hola! Per ací ja contem els dies que manquen per a vore-vos. De fet, hem decidit deixar de contar perquè es fa més llarg. Aquesta setmana de vacances ha estat intensa.
Començarem el dilluns amb festeta i continuarem el dimarts amb una paella d’amics. El cap de setmana ha estat de formació en uns cursos sobre educació i ara ja, només queda diumenge abans de tornar a l’atac amb els nanos.
Jo continue recopilant les diferències entre ací i allí, encara que cada vegada ho notem menys...així que....haureu de vindre vosaltres a buscar-ne.
Besets i ens veiem prompte!!!

- Quan vas al metge el primer que et demanen és la targeta de crèdit.
- Estan molt avançats en quasi tot però tenen algunes cosetes de la Prehistòria com que els carrets del supermercat no tenen tracció a les quatre rodes i són incomodes o que encara no han descobert que si obliguen a la gent a ficar una monedeta en el carret després el deixen al seu lloc i no l’abandonen en qualsevol lloc de l’aparcament.
- Pots comprar medicaments bàsics als supermercats. Si és algun medicament especialitzat no vas a la farmàcia, les compres en hospitals o en una cadena de supermercats que te farmàcia, es diu Wallgreens.
- Una família perfecta ha de tindre gos i tractar-lo com si fora un fill.
- La Pasqua només la celebren els catòlics. Es solen regalar flors d’azucenes (no trobe com s’escriu en català) que ací es diuen lily.
- Molts col·legis fan la Teacher Appreciation Week que és una setmana en la qual els pares demostren als professors la seua estima regalant-los coses. Això podríem importar-ho allí, està molt bé, sobretot si eres professor o professora.
- Quasi tot el món sap parlar espanyol. Fins i tot el coreà de la tintoreria del costat de casa. Així, com voleu que aprenga??!!
- Ací passa un poc com a Cullera amb la gent de Romania però amb els mexicans, no estan massa ben vistos, i per la nostra experiència, alguna raó tenen. Això si, a l’hora de vacances, Mèxic és una de les destinacions preferides.

Ajudetaaaa

Necessite consells...quina canco (no n'hi ha c trencada aci) dels anys 80 puc fer per al Festival de la fi de curs??? El meu company Luis va a fer "las chicas son guerreras" i Patricia "a quien le importa". El tema es la movida madrilenya pero em pense que passare d'ells i fare el que em done la gana. NECESSITE RECOMANACIONS!!!

Dissabte de congrés

Ben segur que molts de vosaltres haureu anat a alguna conferència, congrés o seminari per a aconseguir crèdits per a la Universitat o simplement pel gust d’aprendre alguna cosa. Hui dissabte he anat a un sobre Educació Infantil que m’ha pagat l’escola. Jo no se si seran tots iguals però aquest és digne d’un escrit al blog.

Fiqueu-se en situació, per favor.
En primer lloc hem entrat a la sala de convencions d’un hotel als afores de Denver: típica decoració americana amb moqueta de colorins impossibles, parets entelades, cadires verdes, i al fons, l’entaulat voltejat per una cortina blava. No podia faltar, és clar, la paradeta per a vendre materials educatius, i no tant educatius perquè també podies comprar polseres.
Seríem almenys 300 persones, la majoria mestres i, per això, la majoria dones. No està massa ben mirat que un home es quede sol amb xiquets dins d’un aula. Hem assegut. Davant nostre, una mestra d’uns 60 anys amb el pèl fins a la cintura tintat de ros i unes ungles d’uns 3cm pintades de blau...i així moltes, jajajaja.

Segons la meua experiència aquests congressos solen ser soporífers, amb un catedràtic de no-se-qué que solta el rotllo i se’n va. Doncs no. La meua sorpresa ha estat quan han aparegut sobre l’escenari una dona major i un xic fent un show com si foren Jose Luis Moreno i Mari Carmen. Mare meuaaaaa! Deuria haver dut la càmera!!! La dona no parava de riure com si fora Loreto Valverde i ell li seguia la corrent.

El primer que hem fet ha estat presentar-nos a les persones de davant i darrere...i totes com si estiguérem donant-nos la pau en l’església.
El seminari ha estat bé, sobretot divertit, i com es nota que els americans s’ho saben muntar: ens han donat un dossier on faltaven paraules, el que no et deixava perdre el fil perquè havies d’anar omplint-les, hi havia una pantalla on de quan en quan projectaven imatges que recolzaven el que anaven dient, música, dinàmiques de grup, voluntaris a l’escenari. Altra gran diferència entre ací i allí, normalment quan es demanen voluntaris la gent dissimula o refusa eixir però ací es pegaven per pujar a l’entaulat.
He acabat de flipar quan s’han ficat a cantar Happy Birhday perquè s’han enterat que una assistent al seminari complia anys.

I el remat ha estat al final quan la ponent s’ha ficat a parlar de la importància de ser educador i s’ha emocionat. S’ha ficat a plorar i ha acabat contant-nos que la seua filla morí l’any passat i sa mare fa dos anys. Quan m’he adonat estava mig auditori plorant i jo intentant dissimular la risa. Són molt sentits estos americans!!!

Xicotetes diferències entre ací i allí IV

- L’horari és molt centreeuropeu: es sopa a les 7-8 i a les 9 ja es dona per acabat el dia.
- Canvien l’hora abans que a Europa, amb la qual cosa per un curt espai de temps, estem a 7 hores de vosaltres i no a 8 com habitualment.
- El sentit del ridícul, en general, no existeix, sobretot a l’hora de vestir. És una cosa que m’agrada encara que parega que no. No segueixen tant la moda com nosaltres. Una de les raons pot ser que no hi ha cadenes grans com Zara, Mango, Springfield, etc. que són assequibles per a tothom, tots anem a comprar allí i acabem vestint iguals. Ací les cadenes són de marques cares. Segur que n’hi ha més raons.
Les meues xiquetes són un exemple clar del que vos dic. Es vesteixen d’una manera impensable: a Oriane li agrada ficar-se vestits i a sota faldes, a Sonali li agrada combinar les calces de lleopard amb els vestits a cercles rosa...i així totes.
- Per a nosaltres les marques americanes de cotxes són tot un luxe (cadillac, dodge, etc.), ells prefereixen les marques d’importació (supose que els nacionalistes no, jeje).
- Per a comprar tabac i alcohol estan les licoreres que normalment són d’immigrants. Als supermercats només venen cerveses de baixa graduació.
- Supose que a la TV voríeu que en Març es celebra San Patrick o Sant Patrici. És una festa irlandesa que consisteix bàsicament en vestir-se de verd i beure cervesa tot el dia. Si no vas de verd et peguen pessics, com a mi per exemple.
- Els bombers són herois i, a més, molt demandats. Per a qualsevol cosa criden els bombers i allà van ells a tot hòstia i sense tallar-se ficant les sirenes per a que es sàpiga que són valents. Quan dic que els criden per a qualsevol cosa es de veres, això de baixar gats de l’arbre també.
- La policia és DÉU. L’altre dia creuaren dos cotxes amb sirenes enmig d’una de les avingudes principals sense causa aparent...i a vore qui els diu res.
- Si tens un accident de trànsit, per xicotet que siga, no pots moure el cotxe fins que vinga la policia encara que estigues enmig de la via i talles el pas.
- Eres culpable fins que es demostra el contrari i no com a Europa que eres innocent fins que es demostra el contrari.
- Quan es canvien de casa, si volen desfer-se de mobles i altres coses les venen en el carrer. És el que diuen un yard sale on pots trobar coses molt barates.